Es tracta d’una de les construccions civils medievals més ben conservades i més antigues del país.

Junto al curso del Fluvià y arrimado al casco de la población, este anciano ‘casal’ se yergue majestuoso, desvirtuado el rancio sabor de épocas pretéritas por la dura huella que el tiempo y las circunstancias han imprimido en sus milenarios muros. Del más puro estilo románico, consta de dos pisos de planta rectangular, en cuyas paredes se encuentran ventanas de medio punto, con asientos de piedra y con los típicos ‘festejadors’ a cada lado.

Si visitem el Castell de Juvinyà, obert al públic els caps de setmana, podrem distingir clarament dues part de l’estada: la torre i la casa.

La torre [...] va ser construïda amb carreus de pedra volcànica, com tot l’edifici, i és la part més antiga, del segle XII, construïda directament sobre el basalt. La seva missió primordial era la defensa del territori i del canal d’aigua que entra a la casa, on hi havia un molí. Excavacions fetes en els darrers anys han posat de manifest que la casa adossada a la torre és una obra posterior, probablement del segle XIV, construïda després d’un incendi que va ser el causant de la destrucció d’una d’anterior, feta de pedra i fusta, on vivia la família dels cavallers. Les parets de la casa toquen al riu, on hi ha una petita resclosa que origina el canal d’aigua, en part excavat a la roca, i que segueix pel seu interior fins a un molí de roda vertical.

La situació estratègica del Castell de Juvinyà ens ofereix una vista esplèndida del curs del riu al seu pas per Sant Joan les Fonts:

A la sala existeixen dues finestres de les dites festejadores que donen al riu i des d’elles es gaudeix d’una magnífica vista del riu Fluvià i del bosc de Morunys, en altres èpoques molt més gran, així com de la via que portava a la Cerdanya i al Vallespir. Mentre que des de la torre es dominava el pas pel pont medieval i les serres d’Aiguanegra. Situada en un punt en què el Fluvià baixa en pendent era ideal per a molí i de fet als seus voltant s’hi van construir moltes de les primeres indústries tèxtils i papereres que hi ha al poble.