Acabada la guerra, el 1939, traslladà el domicili familiar al pis principal del veí número 700 de la Gran Via, a tocar de la plaça de Tetuan i molt a prop de la casa on vivia l’advocat i escriptor Tomàs Roig i Llop, amb qui va mantenir una estreta amistat.
L’any 1950, amb la intenció de publicar la seva obra, funda l’editorial Pérgamo, domiciliada a efectes administratius en el pis de la Gran Via. Sota aquest segell editorial publicà obres com Poema dels Tres Reis (1950), Balada del sabater d’Ordis (1954), amb pròleg d’Eugeni d’Ors i il·lustracions de Salvador Dalí, o la tragèdia La dama d’Aragó (1955).
No esperis, parent o amic
que del llibre et faci do:
com puc regalar el que escric
si no sóc pobre ni ric,
i encara faig d’editor?
Segons relata en les Memòries, en aquest pis tingué lloc la ruptura matrimonial amb la seva muller després d’una discussió per qüestions econòmiques. Fages de Climent pren la decisió de tornar definitivament a la seva casa pairal a Castelló d’Empúries.
Hi ha dues paraules que només difereixen en la primera síl·laba: «patrimoni» i «matrimoni». Tu vols dissoldre el patrimoni. Del matrimoni me n’encarrego jo. [...]
– Te’n vas?
– Vols venir?
– No [...]
– Doncs me’n vaig a casa. A la casa de la meva mare, del meu avi, del meu besavi, del meu setè avi, del meu hereu i de l’hereu del meu hereu.
Durant el franquisme, en el pis de la Gran Via, 700, s’hi havien celebrat reunions clandestines del PSUC. En una ocasió, la policia, tot perseguint el fill petit de Fages de Climent, Pere Ignasi Fages, cineasta i membre del PSUC, es va presentar a fer-hi un escorcoll. Pere Ignasi Fages va poder fugir corrent descalç i es refugià a casa de la família Roig, al carrer de Bailèn, 37. Del pis dels Roig el va treure el PSUC per mediació de Pere Portabella, amb l’ajut de la seva germana, Maria Antònia Fages, i el seu marit, Carles Perez-Desoy, per dur-lo a l’exili a França.