Institut-Escola Pi i Margall

Façana de l’edifici que va acollir l’antic Institut-Escola Pi i Maragall. Foto: Unai Monge

De Sarrià passarem a l’Eixample de Barcelona. Podem prendre els FGC fins a l’estació de Provença on, tot fent un salt endavant en la biografia de l’autor, evocarem l’etapa en què exercí de professor d’història a l’Institut-Escola Pi i Margall, durant els anys 1934-1936. Fages de Climent s’incorporà a l’Institut-Escola Pi i Margall a finals de 1933 i compartí claustre amb el poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel. L’autor, però, es confessà mancat de vocació docent.

Fages de Climent s’incorporà a l’Institut-Escola Pi i Margall a finals de 1933 i compartí claustre amb el poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel. L’autor, però, es confessà mancat de vocació docent.


La República havia revalidat, en certa manera, el meu títol acadèmic, considerat poc menys que inútil. Ventura Gassol em proposà, amb assentiment unànime del Consell de Cultura de la Generalitat, un lloc de professor a l’Institut-Escola Pi i Margall. [...] El Consell de Cultura havia apreciat la meva capacitat, però el que ni el Consell ni jo no vàrem tenir en compte per a res és la meva manca absoluta de vocació docent. [...] Mentiria si no afirmés que el professorat va deparar-me plaers i hores agradoses. Els alumnes –ara que han crescut prou per a poder-me parlar francament no s’han estat de dir-m’ho– em consideraven intel·ligent i savi, però desigual.

De re pedagogica
Figueres: Brau, 2016

El següent poema es titula “De re pedagogica”:


M’engavanya la República.
Sí, suant, del dany fes dúplica!
D’usar el títol faig la súplica.

I sense gaire traüt,
em trobo de tal virtut
professor d’un institut.

En el terreny didascàlic,
amb un esforç encefàlic,
vaig suant com un camàlic.