Escolapis del carrer de la Diputació, «Can Colapi»

Entrada a l’Escola Pia del carrer de la Diputació. Foto: Unai Monge

L’hostilitat de l’ambient acadèmic als Jesuïtes –i la retirada de la protecció del seu parent, el reverend Ruiz Amado, a causa de desavinences familiars per una herència– motivà, després de tres anys al centre, la decisió paterna de treure’l dels Jesuïtes i matricular-lo als Escolapis del carrer de la Diputació, 277, on el 1919 hi acabà el batxillerat a desgrat. Com manifesta a les Memòries, hauria volgut estudiar al Jaume Balmes, a l’època Instituto Provincial de Segunda Enseñanza, amb seu, aleshores, a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, en les dependències de l’actual pavelló Josep Carner.


Al cap de tres dies vàreig entrar a l’externat de les Escoles Pies del carrer de la Diputació, més generalment conegut per «Can Culapio». Fou ben a desgrat meu. Jo havia promès al pare obtenir les millors notes si em deixava assistir com a lliure a l’únic institut que hi havia llavors a Barcelona i província.