Carrer Nou de la Rambla

Palau Güell, situat al carrer Nou de la Rambla. Foto: Unai Monge

A les pàgines de les Memòries, Carles Fages de Climent recorda l’època d’estudiant i les aventures galants en un piset del carrer Nou de la Rambla amb una noia anomenada Camèlia. El nom de la xicota, probablement més fictici que real, evoca clarament la novel·la La Dama de les Camèlies, d’Alexandre Dumas (fill) i l’òpera de Giuseppe Verdi, La Traviata, basada en aquesta novel·la.


[La Camèlia] podia rebre’m exclusivament als matins en el seu piset deliciosament carrincló del carrer Nou de la Rambla, i, malgrat la precaució de l’horari, m’hauria vist embolicat en el primer afer seriosament desagradable de la vida sense la discreció i el tacte de la senyora Conxa, que em va tancar amb pany i clau a l’armari de la cuina.

En el Palau Güell del carrer Nou de la Rambla, 3-5, a final de la dècada de 1950, va tenir lloc una lectura de nadales en la qual hi van participar Carles Fages de Climent, Josep M. de Sagarra, J. V. Foix, Bertran i Oriola, Joan Teixidor i altres poetes.


Beat aquell qui en l’alba de Nadal
copsa una balba llum que ens anuncia
la nuditat del Verb, que és poesia.

Avui la carn es fa espiritual.

I a aquest país tan nostre i tan plural
on de tres dones una es diu Maria
se li encomana un pols de melangia,
i el bres del vent té un ritme maternal.

La clariana esquinça el temps antic.
El freturós, avui, absol el ric,
més miserable, si al cor sent el gebre

de l’any que mor sense haver fet pessebre.
I l’àngel veu, llunyana, amb ull d’atzur,
l’alba de pau d’un univers futur.