Carrer de la Verge del Portalet

Verge del Portalet. Foto: Rosa Font Massot.

Una de les confraries més conegudes de Sant Pere era la de la Mare de Déu del Roser, a qui s’erigí un altar dins de l’església el 1610. La devoció a aquesta marededéu era molt estesa, de manera que se li construí una capelleta amb la seva imatge a la part de dins del Portal Major del Fort. Per això va ser coneguda popularment com la Verge del Portalet.

Mn. Lluís G. Pla Cargol, que va ser rector de la parròquia, en deixa constància:


Un dels humils tresors d’aquesta vila és la imatge de la Mare de Déu del Portalet, una talla antiga i simpàtica que pel temps vell era frontalera del portal d’entrada de la vila quan aquesta era murallada. Diuen els vells que la fe del poble li votà un llantió d’oli perdurable i que era molta la gent que a les nits queia de genolls al portal de la vila i amb els braços i els ulls alçats en súplica a la Verge del Portalet. Ara la imatge és servada al temple, restaurada de poc i amb fines traces.

"L'escola durant la guerra"
Sant Pere Pescador: Ajuntament de Sant Pere Pescador, 2009

Al carrer Verge del Portalet hi ha l’actual Ajuntament, un edifici que, durant els primers anys de la República, ocupaven les antigues escoles:


Durant aquests primers anys de la República, l’escola de Sant Pere estava situada al carrer Verge del Portalet, a l’edifici que actualment acull les dependències municipals. Segons l’estadística escolar que periòdicament realitzava el Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes, aquest edifici havia estat remodelat l’any 1918 per un import de 4.500 pessetes. L’edifici estava distribuït en dues plantes. La primera acollia la biblioteca escolar i l’escola dels nens mentre que a la segona planta hi havia l’escola de les nenes.

Girona: Diputació de Girona, 2002

L’ensenyament a Sant Pere s’ha impartit en diverses dependències: des d’un local de la Plaça Major, a principis del segle XIX, compartit també amb l’Ajuntament, fins a l’actual escola Llagut, situada al carrer de les Escoles. Un dels mestres del poble va ser Joan Domènech Alloza, que hi va exercir durant els anys 1946-1955, i a qui el poble ha dedicat un carrer. Va ser autor de l’obra de teatre Tal faràs, tal trobaràs, inspirada en la llegenda de la Comtessa de Molins. Però també destaquen altres mestres:


Dels mestres que exerciren a Sant Pere a principis del segle XX, en destacaríem dos: Francesc Navés Català i Carme Serrat. Navés escriví nombrosos articles sobre pedagogia i fou nomenat president de l’Associació de Mestres de l’Alt Empordà. Estigué al capdavant de l’escola de Sant Pere durant quatre anys. [...] A la mestra Carme Serrat se la considerava una de les millors mestres de la província. Les seves afeccions literàries la van fer guanyar un premi en els Jocs Florals de Cardona l’any 1914. També fou la representant dels mestres gironins als Mítings Pedagògics, celebrats a Figueres el 1920.

"Els carrers del poble"
Barcelona: Viena, 2001

En aquest fragment del poema de Rosa Font “Els carrers del poble”, es ressegueix, des del record, el camí de l’escola en un hivern glaçat:


Passen hiverns sobre els carrers del poble: 
hiverns de vents tramuntanats que emboquen 
les últimes fillades de les branques 
i canten amb la terra seca i pura.
I passen els hiverns 
de la bufanda sobre els llavis erts, 
de les basses glaçades al camí de l’escola.
Hiverns que varen estellar les saules 
i van portar l’angoixa als tamarius, 
mentre jugàvem amb les botes negres 
a esgallar el gel de la nostra infantesa.
Són ara hiverns distants, no sento la remor 
dels nens jugant a bistri o a futbol.