Carrer del Forn, antic carrer del Fort o de la Força


Façana de la Casa Caramany, amb el campanar de l'església de Sant Pere al fons. Foto: Joan Tibau

Continuem fins arribar al carrer Narcís de Ciurana. Girem a l’esquerra i entrem al casc antic del poble fins arribar al carrer del Forn. Es coneix amb el nom de carrer del Castell, primer, i després amb el del Fort o la Força, l’àrea fortificada que hi havia al voltant de l’antiga església romànica de Sant Pere. La primera referència al fort que es conserva és en un capbreu del segle XII, quan aquesta zona era propietat del comte de Rosselló. Al segle XIII va passar a mans del bisbe Pere de Castellnou i el 1370 el castell ja era propietat de Francesc de Caramany. En el fort hi havia l’església, el castell, després casal dels Caramany, el cementiri i uns quants habitatges, on vivia la major part de la població. Aquest recinte emmurallat tenia forma quadrada i hi havia tres portals.

En aquesta època Sant Pere també tenia un hospital, que estava situat a prop d’una de les portes de la muralla del Fort. Aquest carrer s’anomena actualment carrer del Forn perquè el 1812 la família Caramany hi va fer construir un forn per a la gent del poble.


El baró de Caramany, 
afligit per tant de plany, 
un desig son cor perfila: 
ajudar tot bon cristià 
perquè pugui fer-se el pa 
bastint “el Forn de la Vila”. 

I a la plaça del seu nom 
fa una crida per tothom 
i els explica què vol fer: 
“Pago l’obra en prou grandària 
i la llenya necessària, 
també el treball del forner.”

Un altre dels personatges cèlebres de Sant Pere era Joan de Teixidor, conegut com el pastor de Batipalmes, que va néixer a finals del segle XVIII al fort conegut com la Muralla i que va acompanyar la Comtessa en la defensa del poble durant la Guerra del Francès. Joan Vergés ens parla dels seus orígens i de la seva formació:


En Joan era de noble família, adornat amb la típica bonhomia d’aquells homes de seminaria que s’han format en el lent pas dels dies entre els llibres i escrits d’aquest lloc de reflexió.[...] Una persona amb la seva formació i capacitats no trigà gaire en buscar espais més amples que les lleres del Fluvià i els aiguamolls de les contrades on engegava el bestiar boví. Segons explica la gent de Sant Per, el fet de freqüentar amb les seves ovelles la zona anomenada de Batipalmes va fer que fos conegut amb el motiu del Pastor de Batipalmes.