Carrer del Riu


Façana de la casa on hi havia la farmàcia de Ramon Gres. Foto: Joan Tibau

Des de la Plaça Major, en direcció sud, arribem al carrer del Riu. Al número 3 d’aquest carrer hi havia la farmàcia de Ramon Gres i Armengol, farmacèutic i gran sardanista, a qui el poble ha dedicat un carrer. Gres fou, també, l’autor de dos llibres que ensenyaven a repartir la sardana. L’un es publicà el 1895 i es titula La sardana. Método para repartir con exactitud una sardana, cualquiera que sea el número de compases de que consta. L’altre es publicà el 1899: La Sardana selvatana. Llibret útil per cualsevol persona que vulgui apéndrer de balla sardanas llargas, esplicant totas las reparticions. Gres explica els repartiments actuals de la sardana i afirma que es va ballar per primera vegada a Torroella de Montgrí cap a l’any 1844. Segons el músic de l’Escala, compositor i historiador de la sardana, Lluís Albert, Ramon Gres va tenir un paper important en el procés de transició de la sardana curta a la llarga.

 

Barcelona: Imprenta Cervantes, 01 de de gener de 1949


El primer pueblo que se distinguió por su afán sardanístico fue la villa de San Pedro Pescador, cuyos vecinos crearon “la primera escuela de este baile” bajo la dirección de don Ramón Gres, Farmacéutico de la localidad y eminente músico, y acreditado sardanista, que dio la necesarias orientaciones a los músicos de su tiempo para la perfección de este naciente baile.
La “Escola de Gres” fue un paso importante y casi nos atrevemos a decir que sin ella la sardana habría tenido una duración efímera, pero fue tan grande el impulso que a la misma impregnó, sentando sus reglas de danza y llenando de entusiasmo a la juventud de aquellos días, que afirmó para siempre a la sardana como baile tradicional ampurdanés.
De la “Escola de Gres” salieron las primeras “colles de dansaires” y los sardanistas de San Pedro Pescador fueron recorriendo pueblos y localidades exhibiendo su arte, el cual llegó a consagrarse en una exhibición en el Gran Teatro del Liceo de la Ciudad de Barcelona, a primeros de este siglo.

 

Diu Fages de Climent que Ramon Gres, l’afamat sardanista –ballador i teòric– deixava la feina d’apotecari per anar a la festa major de Cinc Claus:


I Mestre Gres, el mal apotecari, 
enmig d’olors de menta i poniol, 
tancava portes: ara el flabiol 
atura el bleix del sospirós desvari.

Si algú, gamat, trucava a la botiga 
la muller contestava: “El senyor Gres, 
com que a Cinc Claus hi ha els músics, també hi és.
Amb peu novell ordeix la dansa antiga.”