Escultura del Far-Ziggurat

Escultura del Far-Ziggurat. Foto: Jaume Cusí

Des de l'any 2009 la desembocadura de la riera Ginjolers té un far que guia a tots aquells que hi passen. El Far-Ziggurat, imaginat per l'escultor Narcís Costa, és el símbol de la tolerància, el diàleg i la convivència d'una Roses que, des dels grecs, mai ha deixat d'acollir gent d'arreu. Al marge esquerre de la riera domesticada, però amagada, antigament s'aixecava el bar Bahía, amb el seu calmós pati. El Bahía va ser una de les sales de festa més destacades dels anys d'or del turisme. La seva pista de ball i les taules i cadires van acollir tant els turistes europeus com els soldats americans que buscaven, tots, el sol, la platja i la festa que desenes de locals oferien.

«Pell canyella»
Barcelona: Quaderns Crema, 1980

Els records de Narcís Comadira són els records col·lectius que ens transporten als feliços i despreocupats anys de joventut. 


Records de Roses, blanca de sal i negra de neguit.
Al golf idíl·lic de blau de prússia,
Insectes llunyans, immensos, de ferralla,
aranyes de rovell. Sovint hi anàvem amb la barca.
Tu ho recordes? Quedava lluny la platja,
les senyores amb les seves converses trencades,
sempre el reialme paorós del sexe,
sempre dissimulant amb paraules estranyes:
«xéter», «seixanta-quatre», deien, quan amb ullets
àvids de tot les miràvem confosos. No sabien
que a la barca, lla mar, o a les nits xafogoses,
els nostres cossos nus assajaven batalles
que elles ja començaven a oblidar.
Ara, al captard, al Bahía de la meva memòria,
un saxòfon lasciu em retorna aquells ritmes,
aquells jocs sensuals a la pista
o bé al pòrtlland del llit, voltats de llum d’orxata,
mentre els grans, lluny, distants, a les taules adultes,
es donaven als seus jocs socials. Tant els feia
l’ardor amb què es refregaven les nostres pells canyella.