Refugi antiaeri de la plaça de la Pau


Accés a la plaça de la Pau. Foto: Jaume Cusí

La façana marítima de Roses i els paisatges salvatges del cap de Creus han hipnotitzat la paraula literària. No obstant això, alguns autors contemporanis han començat a girar la seva mirada envers l'interior de la població, com el barri de Roses, situat entre la Ciutadella i la riera Ginjolers.

Així, la poeta Henar Galán va dedicar un poema al refugi antiaeri de la plaça de la Pau, un dels diversos que es van aixecar a la població al llarg de la Guerra Civil. El text es va publicar a la Revista de la Festa Major, una publicació que, any rere any, des de finals dels anys vint, recull les creacions literàries que es refereixen a Roses.


La plaça de la Pau té regust de guerra. 
Sota les lloses, amb olor de ferida oberta,
es guarien els fills del mar i l’aire,
i els emigrants de pas cercant l’exili.
Rosincs eren els de fora,
també ho eren els de dins.

Quan els trimotors planejaven la Badia
les mares vestides de terror i negre
corrien a recloure la mainada dintre terra,
a fer nones en un bressol profund d’humus i fang,
a arrelar-se amb les dents al trèmul abric.
Unes llargues vacances en una geografia llòbrega,
una angosta geometria arranjada a urpades i udols.

En plena Festa Major el cel retronà,
no era espectacle de castells de foc.
El Savoia-Marchetti SM.79 vomità ganivets esmolats,
núvols tenyits de crits i ràbia,
mort sense glòria de cossos, murs i esperances.
La fratricida guerra ens deixà orfes,
sense cel, sense ànima, sense cor.