Universitat de Barcelona


Universitat de Barcelona. Claustre de Lletres. Foto Maria Nunes

Maria Àngels Anglada arriba a la ciutat, l’any 1947, per cursar la carrera de Filologia Clàssica a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. S’hi llicencià, amb premi extraordinari, l’any 1951. L’ambient a la universitat durant els anys de la dictadura franquista és asfixiant, el català hi és proscrit.

Fora de les aules, en el claustre de Lletres, hi descobreix, però, la poesia de Carles Riba i de Salvador Espriu, i, a recer dels vells arbres, hi neix l’amor per Jordi Geli, company d’estudis que esdevindrà el company fidel de tota una vida, com ens diu en el poema “Una història d’amor”:


Va començar a l’ombra de plàtans i til·lers
ciutadans, i al vell claustre que enjoiaven cireres
un cop l’any, i ginesta.
Durava encara quan,
campaneta de plata, la veu clara dels néts
ens abocava a doll l’aigua de la infantesa
als càntirs del record, i la tendresa nova
amb frescor de rosada pellava les ferides
del temps.
Encara dura, com una melodia
trobada en vells papers, i no sencera,
adaptada amb esforç, perquè no es perdi
per a veu i record.