A partir de la darrera dècada del segle XX, Anglada baixa sovint a Barcelona sempre en tren i lleugera d’equipatge. A la ciutat, solia posar a casa de la germana o d’una amiga. De tant en tant, però, quan tenia reunió de la Secció Filològica, s’hostatjava a l’Hotel Turín, al carrer del Pintor Fortuny, 9, a prop de l’IEC. Durant els viatges en tren solia llegir i observar persones i paisatges que, segons va confessar en una entrevista, en ocasions esdevenien font d’inspiració: «hi vaig sovint, a Barcelona (de vegades se m’acuden poemes o contes en el tren)». Per aquest motiu no és estrany que els seus personatges de ficció també facin el viatge Figueres-Barcelona en tren:
Em vaig adonar de seguida que no podria ni tan sols fullejar l’Avui, que acostumo a comprar al quiosc de l’estació per llegir pel tren. Entre la lectura, l’estona de fer els mots encreuats i la visió del paisatge, tan conegut però sempre amb canvis subtils, segons el temps i la claror, el viatge Figueres-Barcelona no se’m fa llarg.