Casa Parramon, Lutier


Casa Parramon. Foto: Maria Nunes

Casa fundada per Ramon Parramon, el 1897, al carrer del Carme, 8. El taller de lutiers ha estat sempre sota la direcció tècnica de generacions de la família Pinto. Maria Àngels Anglada s’hi documentà extensament durant el procés d’escriptura d’El violí d’Auschwitz (1994). A l’inici de la novel·la: «L’autora expressa la seva gratitud al luthier Ramon Pinto i Comas».

«El gran problema del català és la secessió que està patint al País Valencià»
Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2017


Em vaig documentar molt, evidentment. I et diré que el que em va portar més feina va ser assessorar-me sobre la construcció de violins. Em va anar prou bé formar part de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a Barcelona, perquè hi vaig des de la Rambla passant pel carrer del Carme. Així vaig conèixer el lutier Parramon, on es reparen els instruments de l’Orquestra del Liceu.

«Cantem per als homes que han de néixer»
Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2017


Tot ho he tret d’El manual del lutier, de Ramon Pinto i Comas, un lutier o violer de Barcelona, de ciutat vella, que, a més a més, em va ensenyar el seu taller.

En aquest punt, us proposem la lectura d’un fragment d’ El violí d’Auschwitz:


Què hi hauria fet un luthier a l’infern? [...] El dia abans ja havia deixat les dues peces que formarien la tapa del violí ben encolades. Les vetes d’aquella bella fusta d’Hongria s’ajustaven a la perfecció. En Daniel havia pres la precaució d’escalfar lleument les vores per tal que l’aiguacuit n’impregnés tots els porus. Ara venia una de les etapes de la seva feina que més li agradaven, tot i l’aparent dificultat: marcar la forma exacta que calia donar-li. En tenia una de ben clara al seu cap i, a més, confiava que una pràctica ja llarga l’ajudaria a fer-la realitat, tot i els entrebancs. [...] Construïa un violí al lager, per ordre del comandant.