Casa Beethoven

Casa Beethoven. Foto: Maria Nunes

Emblemàtica botiga de partitures i llibres de música, a la Rambla de Barcelona des del 1880, al costat del Palau de la Virreina. Maria Àngels Anglada, gran amant de la música, la freqüentava quan baixava a la ciutat, sobretot durant el procés d’escriptura d’El violí d’Auschwitz.

«El gran problema del català és la secessió que està patint al País Valencià»
Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2017

A la Casa Beethoven hi adquirí El manual del lutier, de Ramon Pinto i Comas.


Entre allà [la Casa Parramon] i la Casa Beethoven, de la Rambla, em vaig comprar manuals de lutiers i vaig començar a prendre apunts, a estudiar-los i fins i tot a fer dibuixos, que en això sóc horrible.

També podem llegir el fragment d’una altra de les seves obres en què la música hi té un gran protagonisme: Viola d’amore (1983), on esmenta Carmina cum fragmentis (1990), el títol d’un dels llibres de poemes de Maria Àngels Anglada, a qui li agradava de jugar amb les referències textuals.


Gairebé no sé per on començar a contar-vos el descobriment de la partitura [...] Unes grans carpetes s’amuntegaven, en un prestatge, i alguna bona ànima les havia ajuntades amb el títol general de Carmina cum fragmentis, cançons o poemes amb fragments. Vaig començar a revisar tot aquell embalum, plana per plana; hi havia, barrejat, un conjunt de peces molt diferents: corals per a orgue, harmonitzacions de cançons populars, fragments de música de cambra i obertures d’òpera ja conegudes.

Al cap de quatre matins llargs de feina, el vaig trobar: ja només visualment, sense llegir-lo encara, la disposició de les notes era seductora, somrient. L’escoltava per dintre, sencer, amb les seves tres veus, amb una alegria emocionada que m’estrenyia de tan intensa. Trio en do menor. Allegro. Andante cantabile. Bé, en realitat deia «en ut menor». M’ho havia de creure, el tenia davant, veia fins i tot el nom de Mozart, i encara no me’n sabia avenir!