L'arquitectura d'aquest edifici era racionalista. La façana era simètrica i plana a una mateixa vertical, en la qual es distingia la planta baixa amb una porta d'entrada, centrada entre dues finestres dobles [...]. L'únic element que sobresortia d'aquesta vertical era una balconada a l'alçada del pis superior, sustentada per quatre pilastres quadrades coronades amb senzills capitells sense estil, que proporcionava un porxo a la sortida de la planta baixa, amb tota l'amplada de la façana. [...] En síntesi, era un edifici senzill, producte d'una arquitectura de disseny classicista, derivat de l'època noucentista, una construcció en dues plantes que proporcionava caràcter a la banda oriental de la plaça.

L'amplitud de l'immoble va permetre desenvolupar la funció de cafè social a la planta baixa i sala de teatre a la planta superior, amb l'escenari a la banda est i una balconada a la banda oest, al damunt de la plaça. El cafè era un espai diàfan, dominat per una gran columna de ferro colat que aguantava la biga central i diverses taules de marbre blanc i potes de ferro, amb quatre cadires cadascuna, que es distribuïen en l'espai.

Efectivament, el Sindicat de Lladó va ser i continua essent, després de la recent rehabilitació, un dels pilars culturals més actius del municipi. Així se celebrava la recuperació d’aquest equipament des de la revista local El cornetí:

El Sindicat sempre ha estat un focus d'activitat pel poble. Els nostres avis i pares hi van desenvolupar una notable activitat teatral. Hi hem fet els pastorets, hi hem vist les pel·lícules de la nostra joventut, hi hem menjat en el restaurant can Kiku, tot un referent de la gastronomia empordanesa durant dècades. La conservació i la restauració d'una estructura d'aquestes característiques constitueix per al poble una fita importantíssima per la recuperació patrimonial i la preservació de la identitat històrica. Aquest edifici aporta personalitat urbanística i arquitectònica a la plaça Major que, un cop buidada de cotxes, esdevé el centre neuràlgic del poble.

La família Vayreda-Trullol va mantenir un paper destacat en els inicis de l’activitat cultural desenvolupada al Sindicat:

Ja feia anys (1904-1905) que s'havia constituït, per iniciativa de Pere Vayreda i Olivas, la societat Sindicat Agrícola de la Garrotxa amb domicili «en el poble de Lladó Plassa de la Constitució, y Carré de la Plassa, nº 1». El germà d'en Pere, en Joaquim, estava casat amb Josepa de Trullol i Pons, qui va impulsar activitats culturals (teatre i biblioteca) a la part superior de l'edifici, afegint a la funció dinamitzadora agrícola un component social i cultural a la societat i a l'edifici.

Així és com Montserrat Vayreda recorda la implicació de la seva mare i la resta de la família en les activitats culturals del Sindicat:

La nostra mare, carregada amb una maternitat que per voler de Déu no va arribar a les dotze criatures, encara tenia esma de tocar el piano i d'escriure comèdies, i no solament d'escriure-les sinó de fer-les assajar i representar per la quitxalla de Lladó. Amb l'ajuda de mossèn Josep M. de Macià, que tenia cura d'introduir-hi la part musical, car era un compositor amateur amb un gran sentit de la melodia popular, organitzava periòdiques sessions teatrals que tots els lladonencs esperaven. El dia de l'estrena el poble en pes es bolcava al Sindicat per veure-la representar pel fill o la filla, el germà, el nebot, o el nét, car tots eren uns a l'hora d'actuar si més no com a comparses.

L’edifici del Sindicat també va ser escenari de memorables concerts de festa a Lladó:

Diumenge passat se celebrà en aquest poble la tradicional festa petita, anomenada del Carme. [...] A les 3, concert al gran Cafè del Sindicat, que estava curull d'amants de la bona música desitjosos de fruir les belles i delicades peces que executaren «Els Rossinyols», coronant son èxit amb llargs i xardorosos aplausos. [...] En aquells moments en què tota la gent estava atestada a la Plaça, ens poguérem fer càrrec de la immensa gentada, afirmant molts que poques vegades s'havia vist cosa semblant.