Estació de trens


Antiga Estació d'Olot. Foto: Jordi Miquel.

En l’època d’Aurora Bertrana, a Girona hi havia tres estacions ferroviàries: l’estació de França, la de la línia a Barcelona; l’estació del carrilet d’Olot; i la de la línia de Sant Feliu de Guíxols. La passió viatgera de l’escriptora ja es va mostrar des de ben joveneta, encara que només fos per anar a Barcelona a rebre classes de violoncel.

 

Girona: Diputació de Girona, 2013

El seu esperit aventurer no la va deturar mai, malgrat que la societat del moment no veiés amb gaire bons ulls les anades i vingudes d’una noia sense acompanyants en tren.


Aconsellats pel mateix Sobrequés, els pares havien decidit fer-me anar a Barcelona dos cops per setmana a prendre lliçons de violoncel i practicar amb alguna orquestra. Em van comprar un quilomètric de tercera i en un tren del matí jo m’embarcava a l’estació de França amb el meu violoncel ben enfundat. Aquest simple i naturalíssim acte, propi d’un bon estudiant, va ser considerat pels gironins d’aquella època com una gesta única en la història de les llibertats femenines. Cap de les noies que jo coneixia no hauria gosat fer-ho, i en cas d’haver-ho gosat els seus pares no li ho haurien permès. Els meus eren molt criticats àdhuc per la família mateixa. Però ells tenien confiança en mi, en els principis que m’havien inculcat i en les meves facultats d’espavilar-me. I a fe que no s’erraven perquè en tot el temps que vaig anar i venir sola de Girona a Barcelona no vaig viure cap aventura perillosa ni molesta.

Girona: Diputació de Girona, 2013

L’estació de França era la principal, però les altres línies, les del carrilet, també apareixen en les Memòries de l’autora. El següent fragment és interessant perquè planteja una manera de viatjar allunyada de les presses i dels negocis. Bertrana sembla estimulada per l’esperit contemplatiu i en harmonia amb el paisatge que l’autora va demostrar magistralment en els seus llibres de viatges.

 


A Girona hi havia quatre trens en miniatura: el d’Olot a Girona, el de Girona a Sant Feliu de Guíxols, el de Girona a Palamós i el de Girona a Banyoles. Aquestes línies ferroviàries no representaven únicament un eficaç mitjà de transport al servei d’homes de negocis o de turistes apressats. Més aviat eren una mena d’institucions d’utilitat sentimental i romàntica. [...]

            Els intrèpids gironins de començament de segle, inflamats de santes ambicions industrials i comercials (potser també viatgeres), van fundar aquestes quatre línies que, en realitat, mai no han acomplert la missió que hom els encomanava, és a dir: emmenar els fundadors a llurs negocis i tornar-los emprant el mínim de temps possible. Jo que, naturalment i lògicament, no he pretès mai fer-ne, de negocis, crec haver descobert la veritable comesa dels quatre carrilets gironins: expansionar amb moderació i prudència els somnis dels viatgers contemplatius amants del paisatge, dels bolets i de la conversa improvisada.