De Roses, passant per Castelló d’Empúries, ens adrecem a Vila-sacra, el poble que, segons explica Fages, hauria arribat a ser capital del món si el rei Pere el Catòlic no hagués perdut la batalla de Muret el 1213.
Bastarà una simple enumeració toponímica per fer-vos càrrec de la superioritat i avantatges de Vila-sacra respecte a Barcelona per a l’emplaçament d’una gran urbs.
De com no se’n va anar de gaire, més ben dit, se’n va anar d’un pèl, que Vila-sacra arribés a ésser, històricament, la capital del món. De l’estructura probable de la immensa ciutat. De la responsabilitat corresponent a cada un dels empordanesos actuals en aquella ciutat de Vila-sacra, cosmopolita i metropolitana.
Ja hem comentat que, molt posteriorment, el besavi del poeta així com d’altres avantpassats, van combatre activament el carlisme. Referint-se a Enric de Climent i Vidal comenta:
D’adolescent s’havia ja allistat a les files dels milicians, a les ordres immediates del seu pare, el qual, essent comandant, havia conduït els castellonins en certa avinentesa, durant la primera guerra carlista pels voltants de Vila-sacra.
Altrament Vila-sacra també és coneguda per les saboroses cebes que s’hi fan...
Ell sap que a Egipte és fruit sagrat la ceba
i el bou hi rep el divinal tribut.
Quan fan l’erola a Vila-sacra, acut.
No vol jornal: xarcola, urpeix la gleva