Can Tusell


Vista parcial del carrer Casp. Foto: Unai Monge

Amb l’objectiu de guanyar diners per poder fer realitat el seu somni de marxar a Ginebra, Aurora Bertrana havia treballat una temporada en el despatx d’una fàbrica d’objectes de cautxú, Can Tusell, situat al carrer de Casp, a prop del passeig de Gràcia.

Girona: Diputació de Girona, 2013


Havia oblidat la calamitosa temporada: la mort dels meus dos germans, les malalties de la menuda, la neurastènia del pare, la meva obligació d’ajudar la família amb el meu, moralment, penosíssim treball de violoncel·lista nocturna, les pretensions amoroses dels meus companys de trio amb el coronament de la persecució implacable del «quart violinista», obsessionat sexual contra el qual em vaig haver de defensar amb energia. Tot això s’esvania com un malson. Tornava a creure en la felicitat. Tornava a viure d’il·lusions i d’esperances.

És en aquesta especial disposició d’esperit que vaig entrar a can Tusell de les gomes. Els Tusell fabricaven objectes de cautxú, els administraven des d’un despatx (crec recordar que estava situat al carrer de Casp prop del passeig de Gràcia) i els venien en una o dues botigues instal·lades en llocs cèntrics de la ciutat. Jo treballava al despatx en companyia de sis o vuit noies dirigides i controlades per un encarregat. [...] Quan jo vaig entrar al despatx d’en Xavier Tusell, futur sogre d’en Fèlix Millet, a formar part d’aquest ramat de disciplinades ovelles, no era amb la intenció d’esdevenir una ovella més (si de cas, hauria estat l’ovella negra), sinó de guanyar alguns diners, estalviar-los i fer-los servir en el moment oportú per pagar el meu viatge a Ginebra.