Torroella de Fluvià


Plaça de l'Ajuntament de Torroella de Fluvià. Foto: Jordi Miquel

Si continuem el nostre recorregut fins a Valveralla, de seguida trobarem la carretera que ens portarà fins a Torroella de Fluvià, a la riba esquerra del riu.

A Torroella de Fluvià, igual com a Sant Miquel, el riu passa pels afores de la població. Això no vol dir, però, que les conseqüències de les riuades no s’hi puguin notar. Per exemple, al carrer de la Força, al nucli antic de Torroella de Fluvià, es pot observar com alguns habitatges estan construïts sobre els antics carreus medievals que es van salvar després d’una inundació provocada per un gran aiguat de l’any 1421.


El riu esfilagarsa els seus meandres per un pedregal amplíssim vorejat d’arbredes fins a Torroella de Fluvià. Allí t’ensenyaran la llarga mota d’una cana d’alçària , per on va saltar l’aigua, una vegada de bella nit entre els bruels furient de l’estup i la remor lamentable de les campanes, enduent-se’n devès la mar la pobresa dels pagesos, el bestiar de les corts, l’oli de les gerres, el vi de les bótes, el gra de les paneres i les moles de palla i les userdes.

Com hem vist en altres punts del recorregut, ponts, passeres i passllissos sempre han estat importants a l’hora de transitat amb seguretat per la zona.


Durant les crescudes del Fluvià l’aigua inundava passos i guals. Per travessar-lo i permetre la circulació de persones, mercaderies, bestiar i fins i tot carruatges s’utilitzaven, amb l’autorització dels comtes, barques de passatge. Periòdicament i per desenvolupar el servei, l’administrador del comtat les arrendava a particulars o bé a comunitats. A mitjan segle XVI se n’han documentat tres, una a Sant Pere Pescador, l’altra a Torroella de Fluvià, i una darrera, concedida a la població de Sant Miquel de Fluvià.

Riuades més recents també han afectat Torroella de Fluvià. A la dècada dels 80, a causa de dos episodis de pluja força seguits, es va ensorrar el passallís; i al 1989 es van iniciar les obres de construcció d’un nou pont a l’alçada de Torroella de Fluvià.

 


Sobre un pont desnerit i feble, es passeja un avi xacrós amb una verga per bastó. Cerca el silenci de la seva jovenesa i reposa a la riba esquerra del Fluvià. Para la fresca, el vent de riu que l’embolcalla d’una olor a rosella, d’un perfum guaridor de romaní i farigola.

Sotja el pont i roman abismat en les cogitacions insondables d’un ancià torrellenc. Sap, i no en dubta, que ell no té tantes vides com el pont esbotzat i fet miques a cada riuada. Sap que les estries dels seus anys, marcades primer amb subtilesa i pintades després pel temps, no són les esquerdes d’aquell gual.

El nucli de Torroella de Fluvià està dividit en dos barris que estan separats per uns quants metres: el de la Força, on destaca la torre de ca l’Albanyà, i el de la Vila, on hi ha situada l’església de Sant Cebrià. A la plaça de l’Ajuntament hi havia la capella de Sant Sebastià, que el 1929 va ser enderrocada. Les seves pedres van servir per construir, al mateix lloc, l’edifici de l’ajuntament. A la font de la plaça hi ha unes rajoles de ceràmica que reprodueixen un poema de Montserrat Vayreda que ho recorda:


Arran la capella
de Sant Sebastià
una font novella
es posa a cantar:
Sóc de Torroella
la del Fluvià,
i si et meravella
viure a l’Empordà
a la vila vella
vine’m a trobar!

«Sant Pere Pescador»
Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2016

L’església de Sant Cebrià es troba al barri de la Vila. Malgrat que la seva estructura és romànica, al segle XVIII s’hi van afegir dues capelles a cada costat de la nau. Al seu entorn hi ha un conjunt de masies una mica desordenades i, ben a prop, el Fluvià.


Traspassàvem Torroella de Fluvià espantant ramats d’ànecs, que es llançaven cridant, amb les ales esteses, en les aigües llotoses de la cuneta, deixàvem enrere la petita església romànica amb un fantàstic xiprer a la porta i amb les campanes a la intempèrie, les quals branden soles en les nits de tramuntana.


Amunt i avall s’hi poden veure i escoltar ànecs collverds i contemplar l’elegant i fugisser vol dels bernats pescaires i dels martinets. [...] Observant de prop el riu i passant per l’interessant indret de l’antic meandre del Fluvià, s’arriba al límit llevantí del terme municipal de Torroella de Fluvià. En aquest punt, el Fluvià fa de límit entre els municipis de Torroella de Fluvià, Sant Pere Pescador, Ventalló i l’Armentera.