Fages evoca moments rellevants del passat remot de la ciutat, adobats amb la tramuntana, la frontera, el federalisme i el contraban (de les idees i de l'altre). Al carrer de Girona, que fins fa mig segle encara formava part de l'únic camí ral que unia Barcelona amb França, hi queda una casa del segle XIII en la qual s'hauria hostatjat el rei Cerimoniós.
L’esment que en fa Fages ens serveix de breu mostra de la fascinació que l’edat mitjana, molt present en tota la seva obra, provocava en el poeta.
Puedo considerarme trucimán y faraute de la ciudad del viento y de la Rambla única, vértice de iniciativas y de fronteras, de tramontana y de contrabando de ideas, cuna del federalismo bien entendido, bilateral, sinalogmático y conmutativo. La villa real instituida por Jaime I en su carta-pobla de 1267, la predilecta de Pedro el Cerimonioso, el cual nos cuenta en su Crónica que […] mandó talar los frutales de aquellos incomparables vergeles, «llevat dels figuers per quan aquest fruit complau al senyor Rei».
En la calle de Gerona se conserva una preciosa piedra con el yelmo heráldico y una lección muy clara: «Posada del senyor rei».