Avancem pel carrer de Sant Pau i, passat l'Institut, a la dreta surt el carrer de Pere III el Cerimoniós que ens porta a la clínica Santa Creu, fundada pel Dr. Ernest Vila, avi dels metges Vila que avui porten el centre i emparentat amb el poeta.
Fages va ingressar literàriament el Sabater d’Ordis a la clínica i literalment ell mateix algunes vegades per haver-s’hi d’operar o tractar algun altre entrebanc de salut.
I en deixondir-se entre les teranyines
de l’alba rosa amb una llum lustral
dins una cambra neta d’hospital,
hi pren per boira randes i cortines.
Faré observança del versícul:
Senyor, exaudiu-me el vot clement,
a Santa Creu, d’un gran ridícul:
em llesca un tall el meu parent.
El doctor Joaquim Vila Moner, cirurgià i amo de la Clínica Santa Creu, va dir ben alt al personal: «Tracteu-lo com a gran poeta i com a parent meu». El pintor, i sempre bon amic, Joan Sibecas va venir a recollir-me amb el seu Dauphine, i no va moure’s fins a deixar-me instal·lat en una cambra que semblava d’hotel de primera A [...]. Jo vàreig procurar que ningú no s’assabentés d’una circumstància que considerava, a la meva edat, ridícula; però no vàreig evitar les visites. Les “Cariàtides” em varen dur tres roses iròniques i vermelles. La Rosa Genís, perfums. Olga, un llibre. En Deulofeu va exposar-me una nova teoria sobre la prelació empordanesa. En Roca i les seves filles m’oferien requisits de rebosteria que jo vàreig refusar, perquè mai no m’havia passat, encara, que un bisturí gairebé em donés gust, ni en cap hostalatge –hotel, clínica o palau– havia estat tractat millor.