Hi ha dos grans epicentres literaris figuerencs de Fages de Climent: la Rambla i el carrer de Monturiol.
Aquest darrer l'acabem d'esmentar parlant del popular epigrama fixat a la paret de casa Fages, a l'inici d'aquesta via; a l'altre cap, a l'alçada de la plaça de la Palmera, hi ha la farmàcia Deulofeu fundada per Alexandre Deulofeu, químic, farmacèutic, alcalde, catedràtic d'institut, violinista i historiador cèlebre per les seves dues tesis: la matemàtica de la història i l'Empordà bressol de l'art romànic. Amic de Fages, va escriure el pròleg de la famosa conferència Vila-sacra, capital del món quan es va editar.
Per ventura el savi doctor Alexandre Deulofeu des de l’altre extrem d’aquest breu i elegant carrer on ell mateix, en Salvador Dalí i el propi conferenciant vàrem néixer, sota l’advocació del titular, l’inventor de submarí en Narcís Monturiol, ho té tot especificat i previst amb una precisió cronològica que esgarrifa i sap el temps i l’hora i el vent d’on ha de bufar.
Les dues cases on va viure Salvador Dali són en aquest carrer. Al número 6 hi va néixer i s’hi va estar fins als sis anys; i a la que fa cantonada amb la plaça de la Palmera va viure-hi fins que es va enemistar amb el pare i la germana, i és on va pintar unes quantes teles cèlebres des del terrat. Fages va escriure una sèrie de quartetes i dístics epigramàtics destinats a l’auca El triomf i el rodolí de la Gala i en Dalí, editada en forma de pòster per a l’homenatge que la ciutat dedicà al pintor el 1961. Notem que a la casa natal de Dalí hi vivia la bella figuerenca Úrsula Matas, model, o un dels models femenins, que va inspirar a Eugeni d’Ors el personatge de Teresa la Ben Plantada.
És un carrer ric de glòria,
amb casinos i comerços,
on neix també el qui fa versos
i el qui recepta la història.
Amb caprici el destí vol
–com la més bella arracada–
que al carrer de Monturiol
hi visqui la Ben Plantada.
Al carrer de Monturiol
–l’inventor del submarí–
el designi de Déu vol
que vingui al món en Dalí.
Déu lo feu néixer al carrer
de l’inventor i Lo Gaiter.
Als baixos de la casa natal del pintor va haver-hi la botiga de roba de confecció Tamarís, propietat de les cariàtides Maria Perxés i Matilde Escudero. Les cariàtides van ser –depèn de l’estudiós fagesià– quatre, cinc o fins i tot sis dones del cercle íntim d’amistats del poeta: escriptores, una pintora...
Ai Maria d’Agullana,
quin cos tens més vincladís
de tanagra emporitana,
maniquí de Tamarís!
Més amunt, ja cap a la Rambla, hi havia el casino Esport, al lloc on avui hi ha el bar Lizarran; amb tot, la societat segueix conservant la resta d’espais de l’edifici. En temps de Fages a Figueres hi havia tres casinos: l’Esport, més elitista; el Menestral, de classe mitja, i l’Erato que havia estat el més popular.
Don Lluís Pagès
és pagès sense arada,
fa la matinada
i se’n va a l’Esport.
Ai, això sí que és
la vida regalada:
que faci marrada
pel camí, la mort.
L’avorrit troba confort
i passatemps a l’Esport.