L’interior del recinte antic i noble del castell de Requesens, al peu de la muralla nord-oest, és el lloc per explicar les llegendes. N’hem recollit quatre, dues de les quals ja les havia publicat Joan Amades. La més citada és la de la resistència del setge dels sarraïns per pescar en un riu subterrani que passa per sota el castell, que apareix en l’obra d’Amades (1934 i 1950), Català Roca (1983), Sureda i Prat (1977) i en publicacions com el setmanari Ampurdán (1946) i El Montañero (1950).
Amades va recollir la llegenda del setge per la fam, de la qual els defensors del castell es van alliberar oferint al cabdill dels assetjadors un convit en el què fou servit peix fresc. Aquesta llegenda ofereix la petita variant que el peix era pescat en un riu subterrani que, segons la veu popular, passa per sota de la gran carena del Pirineu per una mena de cova i desemboca al Cap de Creus. En gairebé totes les versions els assetjadors són sarraïns.
Una altra llegenda és la de la família de gegants a Requesens, citada per Amades i Català Roca. Podem llegir a continuació la versió que en va donar Amades.
La tercera llegenda tracta sobre el pentinador d'una princesa que volia convertir-se en pèl-roj. En les diferents fnts ferruginoses de la Muntanya de Requesens, tant a la font Rovellada, tal com ho citava el 1990 Josep Maria Dacosta, situada al costat del veïnat, com a la font del Ferro, just abans de començar la pujada al castell, hi acudia la princesa per posar-se grumolls de ferro al cabell i així pentinar-se per convertir-se en pèl-roja. A més, veure'n un glop cada matía era recomanat per prevenir o curar l'anèmia i fer venir gana.
La revista d'Agullana Tap de Suro, el 1985 publicava una versió similar per a la font Rovellada, però segons explicava l'avi Josep de Requesens, no es tractava d'una princesa sinó «de la Marquesa de la Peralada, antiga propiètaria d'aquell indret, que es va fer construir una edificació, avui en ruïnes, com a "pentinador". La citada Marquesa es rentava el cabell amb aigua rovellada per tenir un cabell més vermellós i bonic».
Una altra llegenda és la que explicaven les prsones d'edat de Cantallops -i la contrada-, durant els anys vuitanta del segle XX. Segons deien, en el castell de Requesens existia un túnel secret que, de la fortalesa, comunicava amb França. Així, els habitants i els veïns podien fugir si patien un setge o qualsevol altre perill que els amenaçava. L'entrada d'aquest subterrani es trobaria en un loc indeterminat a la base del castell. Altres, més agosarats, fan referència al túnel com a porta d'entrada de contraban.
El castell de Requesens el va aixecar un gegantàs que era amo i senyor de tot el Pirineu per guardar-hi la seva muller i les seves filles, puix que ell no hi cabia pas, perquè era set vegades més alt que la torre. De tant que ho era agafava les àguiles amb les mans amb tota facilitat. Quan anava a pescar, que n'era molt amic, caminava pel fons de la mar com si tal cosa i el cap li sortia per damunt de l'aigua. Per esmorzar es menjava un bou sencer cuit a la brasa damunt quatre pedrasses dretes i punxegudes que encara es conserven vora la mar, entre Cadaqués i el Port de la Selva, i que la gent anomena «la Graella del Gegant».