Oratori


Vista del castell des de l’oratori, amb el Puig Neulós al fons. Foto: Lluís Serrano

L'oratori, en tant que punt estratègic, litúrgic i panoràmic, és el lloc des d'on, en moltes ocasions, es descriu el castell. 

Una de les notícies més antigues és la del pare Camós.


Desde muy largos tiempos en que habitando un ermitaño se determinó de dejarla y, como se fuese ya, a la que llegó al lugar de donde se comienza de descubrir la Capilla –cuando se sube por Cantallops–, que es de donde él se despedía [..]; le sucedió algún nuevo caso, con que se determino de volver a vivir en la casa de la Virgen: enseñando con eso el Cielo que no había de quedar sin tener quien se cuidase de ella. Fabricóse entonces un pequeño Oratorio en dicho lugar.

Excursió al castell de Requesens, Agullana, Besalú, Olot i Collsacabra
núm. 54
1899

Lluís Marià Vidal va presentar l’oratori com un dels punts des d’on s’aprecia millor la vista general de Requesens.


Les roques dites l’oratori, que és a on s’aturen els de Cantallops quan van en professó a Requesens. Forma el país una ampla comalada, coronada al nord per les muntanyes del Puig Neulós. [...] En mig de la fondalada que volten les estribacions del Puig Neulós se destaca un turonet cònic, i en son cim s’aixeca el castell de Requesens, que a mida que anem acostant-nos, en lloc de fer-se més visible, es va amagant dins de l’espessa vegetació del puig.

Barcelona: Companyia Espanyola d'Arts Gràfiques, 1919

A la Guia de les Alberes, Cèsar August Torras descrivia les roques de l’oratori.


Punt general de repòs dels romeus que van a visitar el Santuari de Requesens. Les professons s’hi aturen per a entonar càntics de salutació a la Verge. Hermós cop de vista de la comarcada de Requesens. Cims d’entonació enèrgica i de caients abruptes formen en molts indrets el cercle de les valls que s’acoplen al fons d’un colossal embut. El turó enasprat a on s’aixeca el castell, ocupant tot son rocós cim, se destaca avançat en el centre de les valls, dominant-les superbament. La massa rogenca de les construccions, amb ses mogudes masses de muralles esmerletades, torres i cossos sortints, entona garbosament amb el quadre que l’envolta.

Una excursió a Requesens
núm. 173-174
01 de de maig de 1928

Lluís Barceló també va fer una descripció general de la panoràmica des del veïnat.


Del mig d’aquesta vall emergeix un turó de regular alçada, i al cim de tot, com un niu d’àligues, el corona el Castell, rústec i sever al mateix temps, que es destaca perfectament de la verdor dels boscos i prats que l’envolten. La pedra nua s’adiu amb el to general, i des de sos merlets i torres hom pot contemplar a pleret el conjunt de la propietat que s’estén fins al confí de la carena en totes direccions.