Puig Neulós


Vista del castell amb el Golf de Roses al fons. Foto: Miquel Serrano

Requesens i el seu castell, com hem vist, han estat font d'inspiració de poetes i escriptors, i lloc d'interès per a excursionistes, passavolants i visitants diversos. Aquest recull d'impressions i relats, extrets de la premsa històrica, d'obres literàries i dels fulls de visita del castell, de principis del segle XX, mostra diferents mirades i sensibilitats. Els textos apropen el lector a diferents projeccions simbòliques sobre el paisatge i l'animen a descobrir-hi diverses dimensions: des de les patriòtiques i identitàries fins a l'admiració per la majestuositat de les muntanyes i l'entorn natural. Requesens i el seu castell no es poden destriar, formen part d'un conjunt on la natura i la cultura conviuen en autèntica simbiosi. 

Del carnet de notes. L’Albera-Puig Neulós-Requesens
núm. 20
15 de de juliol de 1928

Aquest cim, el més elevat de l’Albera (1.256 metres), ha estat l’objectiu d’excursionistes d’ambdues bandes de la frontera, que han descrit l’abast de la panoràmica i la diversitat de paisatges que es divisen des de dalt.


No és estrany que homes com en G. Violet i en J. M. Pons, que s’ompliren l’ànima d’aquestes impressions i d’altres innombrables, en aquests mateixos paratges, ens obsequiessin amb uns versos curulls de dolcesa i harmonia, vessant frescor d’aires perfumats, boires rosades, cants de pastors isolats que ressonen a la llunyania, vels de nimfes i dríades, de zèfirs i faunes que embolcallen la seva meditació profunda i il·luminada [...]. Als vostres peus s’estén una plana que mai s’acaba [...]. Amb molta recança deixem aquest finestral del món, ja que cal efectuar la retirada i passem a cercar els companys que havíem deixat reposant. Junts, ens en anem a Requesens [...]. Davallem sempre amb el castell a la vista. Llàstima que no el puguem visitar, puix que es repara l’interior i han donat ordres terminants fins que estigui totalment enllestit. 

Excursió a Requesens
núm. 44
25 de de maig de 1933

Pocs anys després, un dels membres de la Penya Tramuntana de Figueres explicava el següent:


Val a dir que, una vegada al cim, hom dóna per ben pagades les seves suors, puix que el que fins llavors s’havia considerat com orgullós tità el tenim a nostres peus i apar que sostenint-nos suaument, vulgui fer-nos participar de l’espectacle de que ell gosa cada dia. Llàstima, però, que la calitja que s’estén sobre nostra plana volguda privarà veure tan clar com seria de desitjar. No obstant, ajudats per la imaginació, pot descobrir-se la voltada pel seguit de muntanyes dolçament enllaçades com si volguessin iniciar gegantina i fantàstica sardana, que comença amb el Castell de la Trinitat a Roses i continua cap a Sant Pere de Roda, les arestes vives del Cap de Creus, Puig Neulós, Les Salines, Puig de Bassegoda, Mare de Déu del Mont, acabant amb el Montgrí o les Medes. I, al bell mig, com una pubilla gentil que rep l’homenatge de sos admiradors, la ciutat nostra, Figueres de nostres amors, voltada pels innombrables poblets que s’obrien escampats arreu d’eixa xamosa plana. Per la part francesa, que s’endevina fins a perdre’s en l’infinit, quin bell estol de poblets amb blanques carreteres que hi comuniquen, banyades ses costes pel nostre mar llatí, magnífic conjunt difícilment explicable d’una petita part d’aquest immens Golf de Lió.

Una bella excursió. El ras - La Torre d’En Manel - Requesens
núm. 1033
26 de de juliol de 1924

L’escriptora Dolors Cos Roget va descriure una excursió des de Figueres fins al Puig Neuós amb Òmnibus. Una vegada al cim, van baixar a peu fins a Requesens i Cantallops.


Pugem, pugem al Ras. Ja hi som. Quina meravella! Com explicar la sensació que ens produeix aquella altura! Sembla que siguem en un altre món. El guia senyor David Daviu, valent ancià de 70 anys, va enumerant. La Plana del Rosselló. Ceret. Inundat de pobles l’Empordà. Figueres (el castell), la Badia de Roses...

Nosaltres, de tant que veiem, no sabem el que veiem, estem com atordits, ebris d’altura. Ens fa la il·lusió que ja no podem albirar més del que albirem. El castell de Requesens, on ens espera el dinar, ens fa l’efecte d’un castellet de joguina que un infant hagués deixat abandonat sobre un munt de sorra. Uns passos més i la Torre d’En Manel.