La gesta de Na Mercadera (El Bullidor)

Horts de Perelada. Foto: Ajuntament de Perelada


No era pas una creació de la fantasia d’En Muntaner aquesta dona valenta: ell la coneixia prou bé i va recordar-la tota la vida. Tenia obrador de mercaderia —per això li deien Na Mercadera― i un hort, en el qual, un dia, mentre anava a collir cols ―feina que no sembla gaire èpica— va acomplir la proesa, digna d’ésser cantada en un romanç o en una Cançó de Rotllà, de desarmar ella tota sola i vèncer sense ajut aliè un cavaller francès. En veure la seva vila amenaçada per la host de Felip l’Ardit, sobtadament s’arbora d’un insospitat heroisme, assolint —totes les proporcions guardades— la senzilla grandesa d’una Joana d’Arc.


A Peralada hi havia una dona que jo vaig veure i vaig conèixer, que es deia Na Mercadera, perquè tenia un obrador de mercaderies. Era una dona molt destra, gran i alta. Un dia, quan les tropes franceses ja eren davant de Peralada, va sortir de la vila i se’n va anar a l’hort a collir cols. Es va posar una túnica d’home, va agafar una llança, es va cenyir una espasa a la cintura i, amb un escut al braç, se’n va anar a l’hort. Mentre hi era va sentir campanelles  i, trobant-ho estrany, va deixar de collir cols  i se’n va anar cap a aquella banda per veure què passava; va mirar i va veure, en el rec que separava el seu hort d’un altre, un cavaller francès armat, i muntat en un cavall amb el pitral ple de campanelles, que anava amunt i avall  sense saber per on sortir.

Na Mercadera, en veure’l, se’n va anar corrents cap a un pas, li va etzibar la llança i li va clavar un cop de llança tan fort a la cuixa que li va travessar la cuixa i la sella i fins i tot va ferir el cavall. Tan bon punt el cavall va sentir la ferida es va encabritar, de manera que el cavaller hagués caigut si no hagués estat lligat a la sella amb una cadena de ferro. Què us diré? Na Mercadera va agafar l’espasa, se’n va anar en un altre pas, va pegar el cavall en la testera i va deixar-lo estabornit. Què us diré? Va prendre el cavall per les regnes i va cridar:
—Cavaller, doneu-vos per mort si no us rendiu!

El cavaller es va espantar molt, va agafar el bordó, el va llançar a terra i es va rendir. Na Mercadera va agafar el bordó, li va extreure la llança de la cuixa i se’l va endur cap a Peralada. En saber-ho, el senyor rei i l’infant N’Alfons se’n van alegrar tant que li van fer explicar molts de cops el que havia passat. Què us diré? Na Mercadera es va quedar el cavall i les armes, i el cavaller li va haver de pagar un rescat de 200 florins d’or. Tot plegat demostra fins a quin punt la ira de Déu estava en contra dels francesos.


Què esdevindria, després de la guerra, aquella heroica fembra? Bona empordanesa, tornaria al seu obrador de mercaderia i al conreu del seu hort. Potser Pere el Gran, victoriós, va recompensar esplèndidament la seva gesta… Tant se val! Car ella no podia pas aspirar a més alta recompensa que la d’ésser immortalitzada per la forta ploma del seu conterrani Muntaner.