L'itinerari literari «Què us diré?»: Ramon Muntaner i Peralada és el número 11 de la col·lecció d'itineraris literaris autoguiats que publica la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona. La presentació i la selecció de textos van anar a càrrec de Xavier Renedo, professor de literatura medieval de la Universitat de Girona. La confecció de l'itinerari «Què us diré?»: Ramon Muntaner i Peralada va comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Peralada i es va emmarcar en les activitats de commemoració del 750è aniversari del naixement de Ramon Muntaner.

***

Josep Pla va definir Ramon Muntaner (1265-1336) com «un empordanès xerraire i divertit, un bon company per anar a Montserrat», i la seva Crònica com «el llibre més divertit, més vital, més fascinador de la literatura catalana». Per Joan Fuster la Crònica era «un clàssic, i dels més grans» i un dels llibres d’història més singulars i atractius de l’Europa medieval. En el llibret que l’amable lector té a les mans Muntaner, el vell Muntaner, no ens acompanyarà pas, però, per Europa o a Montserrat, ni tan sols fins a Sant Pere de Roda, sinó a Peralada i al Peraladès de finals del segle XIII, és a dir a la seva vila i al seu país natal en un dels moments més durs i més dramàtics de tota la seva història.

El mes de juny del 1285 un poderós exèrcit francès, a les ordres de Felip III, va envair Catalunya amb butlla de croada amb la intenció de coronar Carles de Valois com a nou rei d’Aragó en comptes de Pere II, que havia estat excomunicat i deposat pel papa. El lloc d’entrada de les tropes franceses va ser l’Empordà i la vila que va patir més la sotragada va ser Peralada, que a mitjans del mes de juny va ser assetjada, saquejada i cremada. El mateix Muntaner assenyala que «tret dels murs no hi van quedar ni deu cases en peu». La major part dels textos recollits en aquest llibret estan dedicats a aquest episodi capital de la història de la vila. Ramon Muntaner, que és molt probable, però, que no estigués a Peralada en aquells moments, va dedicar un quants capítols de la Crònica a narrar aquest episodi. Els hem reproduït gairebé tots, acompanyats, com a contrapunt, de la versió que en dóna el cronista Bernat Desclot i de dos fragments de dues cròniques franceses. Hi hem afegit també d’altres episodis més alegres, com ara la trobada d’un Ramon Muntaner de tan sols nou o deu anys primer amb el rei En Jaume i després amb Alfons X, rei de Castella, i Violant d’Aragó, la seva esposa, que van passar una nit a la casa pairal dels Muntaner, que, com es diu a la Crònica, «era una de les bones cases de la vila, i es trobava en un extrem de la plaça».

Com a complement del textos de Muntaner i Desclot, i d’alguna de les imatges reproduïdes, hem seleccionat fragments d’autors empordanesos com Carles Rahola, Josep Pla i l’historiador Josep Maria Gironella, que ha fet unes aportacions interessantíssimes sobre la relació de Muntaner amb Peralada i sobre els peraladencs que són esmentats a la Crònica. També hi hem afegit un comentari de l’escut dels vescomtes de Rocabertí, senyors de Peralada, a càrrec d’Armand de Fluvià, i un poema dedicat a Ramon Muntaner i al seu país natal de Joan Perucho, un altre gran admirador de la Crònica i del seu autor.

Per facilitar la lectura dels textos no els hem reproduït en la seva forma original, sinó que els hem traduït al català dels nostres dies. Esperem que el vell Muntaner ens perdoni i que, si l’amable lector queda captivat per la prosa vital i divertida del cronista més xerraire de les lletres catalanes medievals, vagi a les fonts i s’atreveixi a enfrontar-se cos a cos i cara a cara amb el «bell catalanesc» d’un cronista que, com deia Joan Coromines, manejava tan bé la llança com la ploma.