Comencem l’itinerari literari just a l’entrada de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Aquestes quatre parets amaguen moltes històries, sovint recollides pels nostres escriptors, de temps passats i del present.
Josep Maria Nadal, el primer rector de la Universitat de Girona i un dels impulsors de la recuperació d’aquest edifici, ens explica un fragment del passat d’aquestes pedres.
En aquest convent, fundat per fra Berenguer de Castellbisbal i Arnald de Segarra l’any 1253, s’hi han escrit pàgines destacades del nostre país. Hi ha hagut sermons i arengues àmpliament documentades, ha estat seu de personatges singulars i controvertits i també ha vist l’enaltiment de l’esforç i la meditació com a eines d’accés al coneixement.
Ara, amb la rehabilitació que fuig de criteris arqueològics i que, tot i mantenir-ne l’esperit, renova el fons i la forma del conjunt, ha de ser també fornal on el foc afini les dèries intel·lectuals dels qui l’habiten.
Aquesta plaça porta el nom d’un dels filòsofs capdavanters del nostre país: Josep Ferrater Mora. El filòsof dóna nom també a la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, creada l’any 1989, que va ser la primera càtedra de la Universitat de Girona. Vet aquí un petit tast de l’obra de Ferrater:
Des del punt de vista del coneixement, seny vol dir experiència que raona sobre si mateixa, que no s’acontenta amb el que veu i el que toca, sinó que pretén, a més, esbrinar el seu sentit. Per això el seny no és mai una mera acumulació de coses vistes, un amuntegament de fets viscuts per la persona mateixa o pel poble al qual pertany. Si només fos això, el seny estaria, certament, ple d’experiències personals, però fóra buit de sentit. Ambdues coses, però, són necessàries. El seny és, intel·lectualment considerant, una experiència amb sentit, una visió personal de les coses conduïda amb circumspecció i amb prudència, una raó que no s’acontenta amb raonar.