La Plaça del Rei ens serveix de punt d’inici de l’itinerari. Metge, fill d’especier, va néixer a l’actual carrer de la Llibreteria, a pocs metres del punt de partida del recorregut. De ben segur, coneixia cada racó de la Barcelona que el veié créixer. Al carrer dels Especiers —com s’anomenava a l’època el carrer de la Llibreteria— hi havia el gremi dels especiers. Eren els encarregats de vendre, entre altres coses, productes medicinals. El pare de Bernat era especier al servei de la cort, la qual cosa va contribuir a familiaritzar des de petit el futur escriptor amb l’ambient cortesà.
Mort el seu pare quan Bernat era encara molt jove, la seva mare es va casar en segones núpcies amb Ferrer Saiol. El seu padrastre era membre de la Cancelleria Reial, i amb el temps va arribar a ocupar el càrrec de protonotari de la reina Elionor, muller del rei Pere el Cerimoniós.
Protegit sens dubte per Ferrer Saiol, Metge va entrar de ben jove a treballar a la Cancelleria, al servei de la Corona. La Cancelleria havia esdevingut el centre gestor de l’administració reial, des d’on emanava tota la documentació. Accedir-hi implicava haver adquirit amplis coneixements retòrics, lingüístics, jurídics i diplomàtics, ja que altrament els seus membres no haurien estat capaços d’elaborar l’am-pli ventall de documents que es requeria. També suposava tenir accés directe al poder.
Després de la mort de la reina Elionor, Bernat Metge va passar al servei, com a escrivà, de l’infant Joan, i hi continuà una vegada aquest hagué accedit al tron. Amb el nou càrrec, el seu sou anual va augmentar considerablement. Rebia, a més, donacions i pagaments extraordinaris, que l’ajudaven a arrodonir els guanys. Consta, per exemple, que el 1377 el rei li va donar 1.100 sous per una mula perduda en acte de servei. El fet és més remarcable quan constatem, en documents contemporanis, que les millors mules no valien pas més de 200 sous. I Metge, al llarg de la seva vida laboral, en va perdre fins a quatre.
La correspondència enviada pel rei Joan I, i redactada per Bernat Metge, mostra la proximitat que hi havia entre tots dos personatges, i les habilitats lingüístiques i literàries que posseïa el nostre autor. Metge va redactar lletres de gran responsabilitat política, i alhora cartes sobre qüestions del tot banals, com aquesta, redactada l'any 1406, en què Martí l’Humà, al servei del qual Metge també va estar, agraïa a Bernat Calopa uns ventalls que li havia tramès:
Lo Rei. En Bernat Calopa: vostra lletra havem reebuda ensems amb dos ventalls que ens havets trameses, los quals agraïm molt, jassia que els nos havets trameses un poc tard; però encara hi ha a passar prou temps per servir, majorment en aquesta ciutat, en què dura molt la calor. […] Los dits ventalls que ens havets trameses, volríem saber si els havets fet batejar a flum Jordà o embalsamats per conservar llur joventut, o si els havets trets enguany al ros de Sant Joan, car tan bells són que desig havem que, servint a nós contínuament, per antiguitat no perissen. Dada a València, sots nostre segell secret, a vint-e-un dies de setembre de l’any 1406. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit mihi Bernardo Medici.