La crisi econòmica (carrer del Timó)

Ens trobem davant del carrer del Timó, on es conserva una de les poques restes del Palau Reial Menor, que ocupava gran part d’aquesta banda de la ciutat. Es tracta d’una an-tiga porta secundària del Palau, situada al fons del carreró, que resta com un discret testimoni de l’època.

Barcelona: Quaderns Crema, 1999

A final del segle XIV, en un context internacional econòmicament complicat, el ritme de vida de la cort, el luxe excessiu i un sistema basat en cicles de préstecs inacabables, van desencadenar una profunda crisi econòmica. El resultat de la crisi va ser la fallida del sistema. A Lo somni el rei Joan I reconeixia a Bernat els seus gustos cars i els seus vicis mundans, i també la penitència que per això havia de sostenir al purgatori:


Per tal com jo m’adelitava molt en caçar, nostre senyor Déu ha ordonat que aquests falcons, astors e cans que em veus anar entorn, criden e udolen fort agrament d’hora en hora davant mi; e per tal com jo trobava gran plaer en xandres i ministrers, aquest hom qui té la rota entre les mans amb molta discordança me fa denant sons desplasents e llunyants de bon temps e mesura, e finalment, de tota melodia. Per l’encercar com poguera saber algunes coses esdevenidores, segons que dessús he dit, ha mes en ma companyia aquest hom vell, qui incessantment me redueix a memòria tots quants desplaers jamai haguí, faent-me retrets de la vanitat que jo seguí, e dient-me: «Per les coses esdevenidores que volies saber, nostre senyor Déu vol que records les passades, per tal que et sien ocasió de dolor e pena, car per ta culpa mereixies infern.

Barcelona: Quaderns Crema, 1999

En aquest fragment, Metge juga a mostrar-se decebut amb el sistema, que qualifica de massa materialista, ell, justament, que havia estat cobrant sous elevadíssims pel seu càrrec al servei de la monarquia. Aquest joc de moralitat i contrast irònic entre la realitat i la ficció és una constant en la seva obra. Apareix en forma de petites pistes que una lectura atenta ha de saber reconèixer entre línies, i que, altrament, podrien passar desapercebudes. Aquesta mateixa crítica al sistema la trobem al Sermó paròdic:


E no vullats haver paria
     de pobra gent,
si no us donen llur argent
     o us fan fermança.
Tomb d’aquella part la balança
     on facen llum.
A tothom pagarets de fum,
     a qui degats;
e jamés cosa no façats
     qui bé us estia.

[‘I no vulgueu tenir companyia / de gent pobra, / si no us donen els seus diners / o us n’ofereixen garanties. / Que la balança es giri d’aquella part / on hi hagi beneficis. / A tots els creditors els pagareu amb fum / a qui degueu alguna cosa; / i mai no feu res / que us escaigui.’]

 


Així, quan la crisi econòmica va provocar la fallida del sistema, van seguir-la una onada de lluites pel poder, en les quals Bernat Metge també va tenir un paper particular. El secretari reial s'havia encarregat de recaptar i administrar impostos; entre altres, per al casament de l'infant Joan i Violant de Bar el 1380, o els delmes concedits pel papa Climent VII per subvencionar una expedició a Sardenya el 1392, que, tanmateix, mai es va dur a terme. No ens ha de sorprendre, doncs, que Bernat Metge, ocasionalment, es beneficiés del càrrec. El sistema, d'altra banda, ho permetia. Finalment, però, l'any 1396, la desconfiança del Consell de Cent de Barcelona envers l'entorn més proper al rei va generar tota mena d'acusacions, més o menys fonamentades, que, al seu torn, van propiciar tot de revenges polítiques.