Relativisme i ironia en Metge (el Temple d'August)

Columnes del Temple d'August. Foto: Joan Santanach

A l’actual carrer del Paradís, dins la zona que ocupava l’antic fòrum romà, hi ha les restes del Temple d’August. Són quatre columnes de dimensions considerables, datables al s. I dC, que fan evident la continuïtat històrica de l’arquitectura i del tramat de la ciutat. Des del punt de vista de les elits intel·lectuals, ho podem llegir com un símbol de la tensió entre la cultura clerical i la cultura profana que encarna el personatge principal de les obres de Bernat Metge, el seu alter ego fictici, anomenat, com ell, Bernat.

Barcelona: Quaderns Crema, 1999

A Lo somni, Bernat exposa dubtes profunds i persistents sobre la possibilitat que l’ànima humana sobrevisqui a la mort del cos. Ho afirma taxativament  davant de l’esperit del difunt Joan I, que se li ha aparegut en somnis. El rei, a l’obra, hi adopta el paper de defensor de l’ortodòxia doctrinal cristiana. Ho podem llegir en el diàleg que sostenen, narrat en primera persona per Bernat:


[Joan:] —Noresmenys, bé saps tu que moltes coses creu hom que no pot veure.
[Bernat:] —Ver és —diguí jo—, mes no els tenc per savis aquells qui n’usen. Ço que veig crec, e del pus no cur.
—Digues —respòs ell—: abans que vinguesses en lo món, què eres?
—Ço que seré aprés la mort —diguí jo.
—E què seràs?
—No res.
—Doncs, no res eres abans que fosses engenrat?
—Així ho crec —diguí jo.
—E per què ho creus?
—Per tal com cascun jorn veig que la dona, per l’ajustament de l’hom, se fa prenys, e d’abans no ho era; e puis pareix alguna creatura, la qual de no ésser ve a ésser.
—Hoc, mes —dix ell— ço que tu has vist en altres no ho has vist en tu mateix. Emperò, digues-me si et recorda què eres abans que fosses engenrat.
—A mi —diguí jo— no em recorda ni són cert què era, car no ho viu; mes ben crec que no era res, car hom són així com los altres e cové que seguesca llurs petjades.
—Doncs —dix ell—, tu creus ço que no has vist.

Barcelona: Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Barcelona, 1959

Tot i que el personatge de Bernat finalment se sotmet al dictat doctrinal dominant, és ben lícit dubtar de la seva sinceritat. O, si més no, és ben lícit dubtar de la sinceritat del Bernat Metge escriptor. A les obres, Metge recorre sovint al diàleg i, en aquest, a la ironia i a l’humor. Així, des de la indefinició que permet posar segons quines afirmacions en boca d’un personatge literari, l’escriptor pot qüestionar els fonaments ideològics de la seva època sense córrer gaires riscos. Aquesta actitud ambigua resulta encara menys sancionable des del moment que planteja la conversió del seu alter ego fictici.

No es pot negar que Metge era un autor molt hàbil, intel·ligent i agosarat. També la sàtira d’una obra com el sermó paròdic que va escriure li permet expressar actituds contràries a les veritats morals que fonamenten l’ordre establert:

 


No us n’estigats per res del món
      d’anar de nits.
E farets a tothom despits,
      qui res vos diga.
La dona no val una figa
       si no és lloçana,
e que certs jorns de la setmana
       vaja per vila.
Siats de natura d’anguila
       en quant farets.
E jamés no dejunarets
       sinó durment.
No pot haver poc estament
       l’hom atrevit.
Si volets ésser bon marit,
       siats modorro.
A tothom donarets pel morro,
       qui pler vos faça;
e si algun mal vos percaça,
       aquell amats.
Si en monestir privadejats,
       tot és finat

[‘Per res del món no deixeu / de sortir de nits. / I si algú us diu alguna cosa, / feu-li algun despit. / Cap dona no val res / si no és de bella figura, / i que alguns dies de la setmana / no vagi per la vila. / Sigueu de la natura de l’anguila / en tot allò que fareu. / I mai no feu dejuni, / si no és quan dormiu. / No pot ser que no tingui una bona posició / l’home agosarat. / Si vo-leu ser un bon marit, / feu-vos el ximple. / A tothom tractareu malament / que us faci un favor; / si algú us procura algun mal, / aquell, estimeu-lo. / Si teniu massa familiaritat amb monestirs, / esteu perdut.’]

 


Lo Somni, el Bernat personatge és acusat de ser un descregut i, fins i tot, un heretge epicuri. El fet que Metge, en diverses obres i mitjançant procediments diferents, posi en dubte veritats morals i doctrinals fa sospirar que la posició heterodoxa del seu personatge era bastant més que un simple recurs literari. Aquest joc de dualitats i ambigüitats té un paper fonamental en la interpretació de l'obra metgiana.