La monarquia i Barcelona (carrer d'en Gignàs)

Antic Palau Reial Menor, vist de l'oest. Pintura: Domènec Sert i Rius, 1856 (MUHBA)

La cantonada del carrer d’en Gignàs marca el límit de l’espai que ocupava el Palau Reial Menor; avui, del conjunt d’edificacions que el formaven, en resta ben poca cosa perquè va ser enderrocat entre 1857 i 1860 per reurbanitzar la zona. Aprofitant les dependències d’un antic emplaçament dels templers, Pere el Cerimoniós va fer construir un nou palau a partir de l’any 1367. La voluntat del rei era allunyar-se de la zona més populosa de Barcelona, on es trobava el Palau Reial Major, just a l’entrada de la ciutat. 

Les noves dependències, que es recolzaven a banda i banda de l’angle sud de la muralla romana, eren molt més àmplies i còmodes i disposaven, fins i tot, d’un jardí-zoològic per a l’entreteniment de la família reial, especialment del rei Joan I, conegut com el Caçador. No devia ser gaire diferent del que se’ns descriu al capítol 55 del Tirant lo Blanc:


En les espatlles de la roca havia un jardí molt ben arborat, on el rei molt sovint entrava per deport, perquè era molt delitós, e en aquest hort havia una porta que entrava en un gran parc on hi havia diverses natures d’animals salvatges, ço és, onços, cervos, cabirols, porcs salvatges, e de totes altres bèsties de mont, que lo rei hi havia fetes posar per son delit, perquè prenia molt gran delit de veure-les; e tenia-hi moltes tendes parades, que paria fos un real.

 



Però la monarquia catalana no disposava de tresor suficient per mantenir ni les seves polítiques, ni la cort, ni tan sols el tren de vida que duia la mateixa casa reial. El rei es veia en la necessitat d'endeutar-se i de demanar préstecs un cop i un altre a les taules de canvi, els bancs de l'època. Com s'ha dit, Metge cobrava, a més del seu sou, pel seu càrrec, donacions extraordinàries del rei o del seu entorn; ell i altres estrets col·laboradors de la casa reial, doncs, depenien d'aquest circuit de finançament insostenible.