L’església dels Sants Just i Pastor és un dels exemples singulars de l’arquitectura religiosa del gòtic català del segle XIV. La construcció de l’església va començar el 1342 i, per tant, podem dir que va ser edificada en gran part en vida de Bernat Metge.
El rei Joan I va morir, com ja s’ha dit, en circumstàncies estranyes, fet que el patriciat de les grans ciutats va aprofitar per fer empresonar bona part de l’elit dirigent del país i acusar de greus crims i traïcions els seus integrants. Ho llegim a les actes del procés incoat contra ells:
Com a fills d’iniquitats e perdició, reprensió divinal e correcció humanal no tements, tots e molts o algun d’ells han perpetrats greus e enormes crims e delictes. Contra feeltat, reverència e subjecció deguda al dit senyor e preeminència d’aquell, e contra sagraments e homenatges per ells fets e prestats, han malvadament, dolosa, maquinosa e falsa consellats moltes e diverses vegades los dits senyor e senyora. Han fet diverses tractaments amb capitans e gents d’armes estranyes per entrar en los regnes e terres del dit senyor per damnificar aquells. Molts d’ells prenien indistintament corrupcions e subornacions per retardar o espatxar sentències e signar o fer signar lletres o altres provisions, així justes com injustes. E han immensament e inefable com a llops robats [...] per acolorades, fictes, exquisites, falses e nefandes maneres.
Fins i tot se’ls acusava d’haver propiciat la mort del rei:
Per ocasió de la gran pobresa que el dit senyor rei soferia e per la tristor que li pervenia de la dita pobresa e per la caça que li feien fer, així d’hivern com d’estiu, hores o temps incompetents e no convinents, la qual cosa li faïen fer per desviar los negocis de la terra, lo dit senyor precepitosament e ivarçosa, sens confessió, sia mort en les muntanyes e bosc del castell de Foixà.
A Bernat Metge només se li van fer imputacions menors, sobretot de tipus econòmic. Sobre ell preguntaven els jutges:
Si sap o ha oït dir que En Bernat Metge haja consellat al senyor rei de fer alguns mals contractes en gran lesió e irreparable dany del dit senyor e del públic e en gran destrucció de sa casa e de son patrimoni reial […] haja fabricat, fet o falsat algun contracte o clàusules d’aquell […] haja rebuts dels malvats e damnats contractes de misser Loquí Scaràmpol, tocant les bolles papals e rendes de Mallorques, 1.800 florins per subornació o per corrupció o per celar les malvestats dels dits contractes.
És en aquesta situació que Bernat Metge va escriure Lo somni, un text que de vegades ha estat llegit en termes expiatoris. Però, segons l’obra, de quins crims havia de ser exculpat Metge: dels econòmics?, de la mort del monarca? El mateix esperit de Joan I s’apareix al Bernat fictici i explica el motiu de la seva presència:
Nostre senyor Déu, havent gran compassió de la tua ànima, la qual era disposta a perdició perpetual, per tal com no solament dubtaves, ans seguint l’opinió d’Epicur havies per clar l’ànima morir qualque jorn amb lo cos […] ha ordonat que jo vengués a tu, per mostrar-te clarament per experiència ço que per escriptures e inducció mia no havies volgut saber ni creure.
El rei s’ha aparegut a Bernat perquè és un seguidor de les posicions del filòsof Epicur, al qual s’atribuïa la negació de la transcendència i la recerca del bé suprem en les coses terrenals, sobretot en l’amor. El concepte d’epicuri, d’acord amb la idea reduccionista que se’n tenia a l’edat mitjana, era equiparable al de descregut, al d’ateu.
L’empresonament del personatge de Bernat no té res a veure, per tant, amb la mort del rei, sinó que Déu ha permès que sigui tancat perquè recapaciti i abandoni les seves posicions doctrinals errònies, contràries a l’ortodòxia cristiana. És amb aquest objectiu que es justifica la visita de l’esperit del rei, que se li ha aparegut no sols per convertir Bernat a la fe veritable, sinó també tots els seus companys epicuris. Joan I salvaria d’aquesta manera el seu servidor Bernat del foc infernal.
Bernat Metge, com a hàbil escriptor que era, capgira la situació, i centra l’atenció en un aspecte, l’heterodòxia del seu personatge, que en cap cas no consta entre les acusacions de què va ser objecte l’escriptor. El personatge, a més, a l’inici de Lo somni deixa ben clar que no va tenir cap responsabilitat en la mort del rei. L’escriptor, doncs, en la ficció literària, s’exculpa de les acusacions de traïció i ofereix una nova versió dels fets. Tant és així que, respecte de les imputacions reals que consten al procés, Bernat Metge fa dir a l’esperit del rei:
E vull que sàpies que per res que tos enemics e perseguidors t’hagen imposat, tu no n’ést pres ni n’hauràs mal, car net e sens culpa és de tot; mes solament és en aquesta presó per tal com nostre senyor Déu vol que vexació te do enteniment amb lo qual conegues lo defalliment que has, e per consegüent, pervengut a coneixença de veritat, pusques induir los sequaços de la tua damnada opinió que aquella vullen desraïgar de llurs coratges, per ço que no es perden e que aprés ta mort aconseguesques paradís.