Una de les poques “taques verdes” que s’han salvat, aquí prop de l’estació, és el jardí que hi ha al davant. Els plàtans acullen visitants i viatgers només arribar a Figueres, abans que s’endinsin en el centre urbà.
Els cedres no necessiten la primavera per lluir el brancatge fullós: sí que els cal, en canvi, als plàtans del jardí de fora, el jardí de l’estació, refugi de pardals, i, ai!, d’estornells en altres èpoques de l’any. Ara les amples fulles llueixen el verd més ingenu, potser envejat per les alzines de la plaça Coberta, que trobarem aviat.