El vestíbul


Vestíbul del primer pis de la Casa Masó, en una fotografia de 1916. Arxiu Mas, Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic

El disseny del vestíbul va ser concebut amb abundància de fusteria i pintat amb tons càlids per potenciar la sensació de benvinguda i d’acolliment. La claror que baixa de la claraboia engrandeix l’espai, pautat per a la repetició de formes geomètriques que n’accentuen l’esveltesa i la verticalitat.

La felicitat
Barcelona: Quaderns Crema, 2001

El conjunt respon molt fidelment al concepte que tenia Eugeni d’Ors de la felicitat domèstica.


La felicitat consisteix en viure una vida quieta i laboriosa dins d’unes quantes cambres, dues o tres, on hi hagi vàries finestres i molts racons. Cal cobrir els vidres de les finestres ab petites cortines blanques, d’una mitjana transparència, perquè l’excessiva opacitat trauria la llum i la massa transllucidesa robaria intimitat. Els racons, cal poblar-los d’una manera profonda i subtil. És bo colocar-hi pintures, aiguaforts, llibres, estatuetes, gerros de forma simple i definitiva sostenint flors i fulles on lo vegetal ja ha pres la perennitat i l’admirable repòs de les coses minerals inertes. Vet aquí lo que podrà assentar la vostra pau interior i la vostra joia de viure en una roca ferma, a prova d’exteriors tempestats...