El despatx


La taula de Santiago Masó, al despatx. Foto Jordi Puig / Fundació Rafael Masó

Els mobles del despatx, dissenyats per Rafael Masó, configuren un espai recollit, sobri i solemne alhora, per a ús professional dels seu germà Santiago, advocat i polític, regidor municipal i diputat al Congrés, successor del seu pare en la direcció del Diari de Girona.

La Girona del meu temps i la d’avui
OC XXXII
Barcelona: Destino, 1987

Josep Pla ha explicat la relació que va tenir amb Santiago Masó, amb l’arquitecte i amb el diari de la família.


Hi havia un grup, que en definitiva girava al voltant de la família Masó i Valentí. En aquella família, que tenia la casa a les Ballesteries, hi havia en aquell moment tres persones importants: l’advocat i polític, que fou diputat per Girona i era un senyor que tenia pes; el pedagog, que feia moltes crítiques a la pedagogia oficial, i l’arquitecte, que, de tots ells, és el que ha mantingut una reminiscència més llarga.

He conegut personalment l’advocat i polític, que em semblà sempre un home tolerant i equilibrat; no he conegut el pedagog; he tingut una certa relació —vaga— amb l’arquitecte, que morí tan jove. Crec que la seva personalitat fou la clau de tot aquest grup conservador però molt obert, tradicional però innovador, impulsor d’una nova política, creador d’una nova manera de veure les coses.

La família Masó posseïa la propietat del Diario de Gerona [...] que era el diari gironí per excel·lència. Tinc la impressió que el Diario era, probablement a causa de la seva mateixa vaguetat, un dels papers provincials millors que es publicaven en el nostre país. Jo tinc un record positiu d’aquest paper, perquè gràcies a les seves notícies hi vaig fer les primeres armes del periodisme que he exercit.