El tòpic de pagès

La Mercè, la dependenta de la pastisseria del senyor Faig, es casaria l'endemà amb un xicot de pagès. Algunes amigues l'envejaven, d'altres la planyien. [...] Les amigues que la planyien pensaven que en Serafí, el promès caravermell de la Mercè, era un xicot una mica barroer, que feia pudor de vaques i que la faria treballar molt.

Les estratègies de reproducció

Les famílies de propietaris de la comarca del Ripollès constituïen una veritable casta social: com que els casoris es feien sempre entre nois i noies de cases pairals (la meva generació ha estat la primera a sortir-se del "ram"), resultava que tots els propietaris de la comarca érem parents. [...] El nombre de cases pairals que entren en la xarxa del parentiu, segons les meves estimacions, és menys de cinquanta. Per consegüent, el parentiu es renovava sovint.

L'antic museu folklòric

A la mateixa plaça del monestir hi ha el museu dedicat al folklore ripollès. Està instal·lat a l'edifici que fou església de Sant Pere, desafectada del culte. Quan n'empenyeu la porta sona una esquella. És que entreu en un museu d'ambient pastoral. Els objectes i els diorames us evoquen la vida del pastor d'alta muntanya: els seus vestits, les seves eines, les seves manifestacions religioses. Fins al segle XVIII, Ripoll fabricà armes de foc amb un prestigi dilatat. Per això el museu disposa d'una excepcional col·lecció de pistoles antigues. Val la pena de passejar per entre aquestes sales, on trobareu també un curiós obrador de clavetaire, és a dir, de fabricant de claus, que fou traslladat directament del carrer al museu.