El 10 de maig de 1954, Maria Àngels Anglada i Jordi Geli es casen a Vic. Després del viatge de noces, la parella s’instal·la a viure a Barcelona, al pis quart segona del número 168 del carrer del Rosselló, on viuen el pare i la germana d’en Jordi. En aquest pis hi neixen les seves tres filles: Núria (1955), Rosa (1957) i Mariona (1959).
En el poema “Una resposta” ens parla d’aquesta etapa en què la maternitat no deixa marge d’espai a la creació poètica.
Ja ho sé: els poetes-pares
fan bells poemes quan els neix un fill.
També per a mi hauria estat una joia
quan vaig florir d’infants, cisellar versos,
però era una altra la feina: panteixava
per donar-los la vida, aquest llarg somni.
No puc dir que em prenien
temps, força, sang: eren coses tan seves
com els plors a la nit.
Les filles ara es drecen com tres àlbers
i jo us demano, amics, una resposta:
si canto aquest país que estimo amb ira
per què no puc, no podem infantar-lo.