Monument a Jacint Verdaguer


Monument a Jacint Verdaguer. Foto Maria Nunes

En la cruïlla de la Diagonal amb el passeig de Sant Joan es dreça el monument al poeta Jacint Verdaguer. Mossèn Cinto va ser la primera influència literària de Maria Àngels Anglada.

A la biblioteca de can Fontcuberta, la casa familiar de Vic, hi llegeix amb avidesa l’obra del gran poeta. Ben aviat, comença a escriure els primers versos tot imitant la poesia verdagueriana. Amb quinze anys, en un certamen literari escolar, obté un accèssit pel seu treball “Jacinto Verdaguer, cantor del llano de Vich”.


Sobretot, jo llegia i m’empassava voraçment tots els llibres que podia haver de la biblioteca de casa [...]. Així vaig començar la meva amistat amb Jacint Verdaguer, en les edicions populars de cobertes grogues i una medalla amb el rostre de Mossèn Cinto, com diem a Vic sempre que se’n parla.

Mai no deixà d’admirar Verdaguer, com a poeta i prosista, per la força i la riquesa amb què engrandí la llengua catalana. En homenatge, en el seu primer llibre, Díptic (1972), li dedica el poema “Mossèn Cinto”:


Nat a una plana que sempre és fecunda en espigues i fills
tu coneixies el gest més senzill per a fer cada cosa.
Tal com qui cull dintre el bosc vermells gerds de bardissa
les antigues paraules collies que obliden els savis
i rentaves, amant-lo amb clara mirada d’infant,
net de sorres impures, l’or noble i molt vell de la llengua.
Sol resseguies les altes arrugues del nostre país
– cap a quina cacera més noble que isards vagarosos!
Tan amorós com la mare desvetlla el seu fill adormit
– ric de somnis i vida – despertes la llengua. Nosaltres
cridarem amb veu nova les velles paraules. Mai més
no deixarem als amables fossers dur-la a un somni forçat.