Maria Àngels Anglada va guanyar el premi Josep Pla 1978 per la seva primera novel·la, Les closes. La nit del 6 de gener de 1979 va assistir a l’acte de concessió del premi, convocat per l’editorial Destino, en els salons de l’Hotel Ritz (actualment Hotel Palace), a la Gran Via de les Corts Catalanes, 688.
El premi Josep Pla va significar un gran impuls en la seva carrera literària.
És important el premi Josep Pla de cara a la divulgació de l’obra. Va ésser un llibre que va funcionar molt. El vaig escriure abans de presentar-me al premi Josep Pla, però va estar un any i mig al calaix d’una editorial sense que m’haguessin contestat. Això m’ha fet adonar que és molt difícil en aquest país editar sense guanyar un premi literari, i fins i tot fer d’escriptora des de l’Empordà sense passar per Barcelona.
Les closes narra una història familiar real: la de Dolors Canals, besàvia de Jordi Geli, que patí presó i un llarg procés judicial acusada falsament d’haver assassinat el seu marit. Anglada es basà fidelment en els documents de l’arxiu familiar de la casa pairal dels Geli a Vilamacolum, transformada en Vilasirvent en la novel·la. Tot i que els escenaris de Les closes són empordanesos, Barcelona hi apareix dos cops: primer, quan Dolors i Tomàs hi viatgen acabats de casar; després, cap al final, la protagonista viu un temps a Barcelona amb els seus fills.
Amb tot això, Dolors Canals es va decidir a anar-se’n a Barcelona, on tenia familiars i on el fill gran podria estudiar [...]. Els descendents de Cecília Moragues i Ascanio Colonna van fer una bona acollida a Dolors Canals, i van cercar un col·legi adequat per al jove Andreu: puc seguir, a través de les velles notes, tot el curs dels seus estudis al col·legi de Sant Isidor, «de primera classe», al carrer dels Arcs. Hi va continuar com a intern quan la seva mare tornà definitivament a l’Empordà, amb el petit, encara delicat i que no gosava deixar en una escola de Barcelona. Sembla que els anys passats en aquesta ciutat van ser tranquils per a ells, i com vivien en una torre amb jardí, una part de la qual la Serafina va convertir en hort, després de molta insistència, no enyoraven massa la seva vida a Vilasirvent, encara que en parlaven molt sovint.