El Teatre Romea va ser l’escenari on es va celebrar, l’11 de juny 1990, el VI Festival Internacional de Poesia de Barcelona. Maria Àngels Anglada fou una de les poetes convidades com a representant de la poesia catalana. El maig de 1993, tornà a participar-hi
En la novena edició del Festival, hi llegí el poema “El jardí de Micol”, escrit el 1987. Micol és la protagonista femenina de la novel·la El jardí dels Finzi-Contini (1962), del seu admirat poeta ferrarès, Giorgio Bassani. Anglada dedicà el poema a la poeta i amiga Marta Pessarrodona, amb qui estableix un diàleg poètic:
Sempre acabem per perdre el jardí de Micol,
els arbres plens de somnis.
Per això el record el dreça i l’enyor afegeix
més verd al verd, n’esborra
les herbes sense flor
com l’artista de llarga paciència
ordeix tota la vida un sol tapís.
Compartim, del jardí, menudes parts
només amb els germans, i provem de vegades
d’ajustar-les amb mots.
Potser a l’amant vam obrir-li la reixa
del jardí de Micol
i de puntetes entràrem al seu.
Fins que, tots dos perduts, ara hem doblat la tasca
de la subtil memòria,
hem doblat la recança
del cor.