En reconeixement a la seva obra i a la defensa de la llengua i la cultura catalanes, el 20 de maig de 1994, Maria Àngels Anglada va rebre solemnement, en el Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Anglada va ser escollida com a portaveu per agrair la distinció en nom de tots els guardonats. Mai cap dona havia estat abans l’encarregada de pronunciar el discurs d’agraïment, les seves paraules poètiques van emocionar tots els presents.
En la plaça de Sant Jaume, llegim el poema “Quan el nostre poble es retrobarà”:
Quan dits d’alba trauran estranys vels del seu rostre, estols
de mots nous naixeran. Per cingleres de llavis les síl·labes
trescaran com els ràpids isards.
Vell jardí tant de temps emmurat entre tanques,
a milers els penjolls d’unes noves, vermelles cireres
dringaran tot just nades i sé que les mans
que s’hi allarguin mai més no seran decebudes.
No em pregunteu si ho veurem, ans amb mi celebreu-ho
per endavant. Us hi dic amb frisança
i alabatre de vol que m’espolsa
aquest pòsit d’antiga tristesa a les ales.