L’autora aprofitava quan anava a Barcelona per assistir a representacions i concerts al TNC, a la plaça de les Arts, 1, inaugurat el 1996. Admiradora i amiga de l’actor Josep Maria Flotats, que en va ser el primer director, Anglada li dedicà el conte “Nit de 1911”, que dona títol al recull Nit de 1911 (1999): «A Josep Maria Flotats, fundador del Teatre Nacional de Catalunya».
Dins d’aquest mateix volum, en el relat “Pentagrames”, en feu esment i li expressà el seu suport quan va ser destituït del càrrec.
Al cap d’un any i mig, el gener de 1998, doncs, la meva germana Enriqueta va agafar entrades per al concert de René Jacobs, a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya, en aquella temporada efímera i resplendent com un estel amb ròssec. [...]
Els amics del Palau estaven admirats del so, i dividits entre el goig i la recança; la frescor i la musicalitat de les obres no feia oblidar l’ofensa, el cessament del qui ens havia posat tota aquella bellesa al nostre abast:
—Ja teniu entrades per a La Calisto?
—Diuen que, si ell se’n va, no hi haurà més concerts aquí al Teatre. Jo ja he signat perquè continuï com a director