En homenatge a la memòria de Maria Àngels Anglada i d’Abadal, l’Ajuntament de Barcelona li dedicà uns petits jardins en el barri de Les Corts, veïns dels dedicats a l’artista Olga Sacharoff. Per acomiadar l’itinerari, us proposem de llegir dos poemes.
El primer, “Arietta”, obre el llibre del mateix títol i, com explica Sam Abrams, ens remet al segon i últim moviment de la darrera sonata per a piano, número 32, de Ludwig van Beethoven, opus III.
Només tres notes:
amor, temps-mort, bellesa.
Natural i cantable, escriu Ludwig
a qui pugui seguir-lo amb mans alades.
Els mots són més feixucs
i són lents els meus dits.
Potser un fresseig de fulles mig daurades
puc, mentre caminem, fer-vos sentir
a l’alba o al capvespre.
El vol i l’arabesc de l’arietta
guardem per l’alta nit. La seda fosca
amagarà les ferides suaus,
profundes, de la seva resplendor.
Finalment, llegim “Biografia”, el poema que tanca Arietta (1996), el darrer llibre de poemes que Maria Àngels Anglada publicà en vida.
Amb aire de dama i arrugues discretes
en tu amaga el temps l’infant que davalla
els graons verdosos sota els gessamins
i penja els seus somnis com la merla el canta
darrere les fulles espesses de l’heura.
En llibres adults, molts ara llegeixen
el teu nom. Les lletres, que semblen immòbils,
d’un secret somriure: pirates i prínceps
per a les germanes inventats de nit.
Després velejaves, i han crescut els contes.