A la seu de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Fundació Mercè Rodoreda, hi ha un dels pocs jardins penjants de la ciutat de Barcelona. Antigament, havia estat el jardí d’herbes remeieres de les monges de la Casa de Convalescència de l’Hospital de la Santa Creu. L’any 1988, en homenatge a Mercè Rodoreda, l’IEC el va replantar i batejar amb el seu nom. El jardí conté una mostra de les flors i plantes que apareixen en les obres de l’escriptora, catalogades i acompanyades d’un fragment de l’obra on són citades.
Maria Àngels Anglada va tenir un paper molt destacat en la creació d’aquest jardí, ja que va proposar que s’hi plantessin flors i arbustos presents en les obres de Mercè Rodoreda. Vegeu la carta que va adreçar a Carles Miralles, Secretari General, amic i col·lega de Clàssiques.
Figueres, 5 d’octubre de 1998
Sr. Carles Miralles
Secretari General
Benvolgut amic i secretari,
El contingut d’aquesta carta potser et sorprendrà, perquè es refereix a la remodelació del Jardí Mercè Rodoreda.
M’ha vingut al pensament que, quan es replanti el jardí, seria bo posar-hi alguna planta del veritable jardí de «Mirall trencat» –que és el jardí de Romanyà, de la Mariàngela– per exemple, un llorer i alguns rosers. També, ja que hi ha secció amb eximis botànics, posar el nom dels arbuixells i plantes perennes d’una manera o altra.
Ja sé que tens altra feina, de més importància, però no us prendria gaire temps parlar d’això.
Una abraçada,