El Fons Prudenci i Aurora Bertrana va ingressar a la Biblioteca de la Universitat de Girona l’any 1997, quan va començar el procés de catalogació dels materials. A banda de documents personals, com cartes, el fons també conté originals manuscrits i mecanoscrits —alguns dels quals inèdits— i també bona part de la seva biblioteca, amb algunes dedicatòries interessants.
És evident, doncs, que la passió per la literatura va marcar la trajectòria, primer de Prudenci i, tot seguit, d’Aurora Bertrana.
La meva passió per la lectura havia succeït a la passió exploradora de la meva infantesa. Dominava totes les altres. La dels viatges es mantenia viva però com adormida dintre meu, mancada de possibilitats realitzadores.
Jo alimentava la dèria bibliofílica amb els volums de la biblioteca-escriptori de casa els avis Salazar. Malgrat no viure ja a la Rodona, hi passava dies sencers i ningú no s’oposava que jo dediqués hores i més hores a la lectura. [...]
Llavors, el meu esperit crític no s’havia desvetllat encara. No se m’hauria acudit jutjar una obra literària. La llegia amb fervorosa devoció i, per a mi, allò que s’esdevenia entre els personatges eren articles de fe, veritats incontestables, tristes, catastròfiques, decebedores o justes, però certes, certíssimes, com si jo mateixa les hagués viscudes. Seguia el desenvolupament de l’acció amb l’esperança que tot acabaria bé. Però rarament hi acabava. Tot anava pel pedregar i la gent moria assassinada, emmetzinada, decapitada o víctima de malalties horribles. Llavors jo encetava una altra novel·la amb la immarcescible esperança d’un final benaurat.
Gràcies al fons Prudenci i Aurora Bertrana, custodiat a la Universitat de Girona, els estudis sobre l’autora i la seva obra han anat proliferant. Una de les primeres activitats de divulgació que es va organitzar després de l’arribada dels fons documental van ser les Jornades d’homenatge a Aurora Bertrana, celebrades el 7 d’octubre de 1999 a la Facultat de Lletres de la UdG, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la mort de l’escriptora. Quan vivia a Suïssa, Aurora Bertrana va matricular-se als cursos de literatura que s’impartien a la Universitat de Ginebra. De ben segur que estaria orgullosa dels estudis literaris sobre la seva obra i la seva trajectòria literària que s’impulsen des de la universitat de la seva ciutat natal.
A la Facultat de Lletres hom s’hi podia acostar sense tenir la sensació de ser un animal ofensiu, repel·lent. L’atmosfera d’aquella facultat recordava la de l’Institut Rousseau, franca, senzilla, acollidora. […] Em vaig llançar a estudiar literatura amb gran alegria i entusiasme. Les hores que passava a la Universitat eren les més plenes i satisfactòries del meu viure. [...]
Ser alumna de la Facultat de Lletres em donava dret a emportar-me’n els llibres a domicili i jo ho aprofitava per «devorar» la literatura francesa des dels clàssics als moderns.