La infantesa d’Aurora Bertrana està estretament lligada al veïnat de la Rodona: «La Rodona, de Santa Eugènia, m’agradava, i a casa els avis sempre hi era feliç». Situat a la confluència de l’avinguda Sant Narcís i la carretera de Santa Eugènia, aquest barri formava part de l’antic municipi de Santa Eugènia de Ter, que l’any 1963 es va annexionar a Girona. Els avis materns d’Aurora Bertrana vivien en una casa situada a l’actual número 80 del carrer de Santa Eugènia, que no s’ha conservat.
Però podem recuperar els records que l’escriptora ens va deixar a les seves Memòries:
A la Rodona, de Santa Eugènia, érem pocs veïns: un carnisser amb la seva família, un hortolà i la seva, un graner amb la dona i dos fills i una vídua que vivia en un dels apartaments de l’avi, costat per costat del nostre, amb dues filles, una de grandassassa, ja més que casadora, i l’altra, la Paquita, si fa no fa de la nostra edat.
Tot l’element femení del barri, sense distinció de classes, havíem format una colla. Amb els nois també ens hi fèiem poc o molt, però d’una manera irregular, més aviat en diades assenyalades: el dia de la festa major, el Diumenge de Resurrecció.
Jo recordava amb enyorança l’habitació de la Rodona. Dos balcons s’obrien a la placeta arran de la brancada dels plàtans. S’abocaven a la vida familiar i veïnal. Una alegre i constant animació hi regnava. Colles de vailets —sovint jo feia per un més— jugaven a bales, a la xarranca, a «bèlit». [...] Del balcó de darrere, a casa nostra, a la Rodona, de Santa Eugènia, hom veia en primer terme l’estesa de verdor del jardí dels avis, tota clapejada de peònies, hortènsies, dàlies o roses… La cinta mirotejant del rec, amb la seva fressa estimulant; més lluny encara, la taca fosca de les arbredes del Ter, els pujolets i serradells de Domeny, de Sant Gregori, de Santa Afra i, molt més lluny encara, les muntanyes sense nom que limitaven l’horitzó. El món, allí, era ample i lluminós.