Al llarg de la història, aquest edifici ha estat un dels més polivalents de la Vila comtal: església, refugi i hospital per a pelegrins i viatgers.
L’hospital de Sant Julià, tal com es coneix, va ser fundat pel monestir de Sant Pere de Besalú a final del segle XII o als primers anys del XIII. Això no impedeix que al segle XI el monestir tingui una xenodòquia (un edifici o una estança destinada a donar refugi temporal als pelegrins i rodamons).
(...)
No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que més aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit més estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable. Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gràcies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se més de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments.