Aquesta és la imatge del racó a mitjans del segle XX. 

Les ruïnes s’havien netejat, i acompanyat per un jardí ple de flors, de colors diversos i de perfums també diferents. L’elegància moderna i la joia floral s’humiliaven a les ruïnes polides de Santa Maria, que, així i tot, semblaven enlairar-se dolçament. El sol, abans de pondre’s, havia encès uns núvols, voltant-los d’una orla resplendent.

Mentrestant, de dalt estant d’aquest tossal, que ha presidit tanta d’història besalunina i àdhuc l’ha forjada, miràvem al poble que reposava, sense que se’n percebés gens de remor, sota un escampall de teulades força juntes les unes amb les altres, i quasi totes amb un color de certa vellúria. Les rajoles, i encara més el morter, ocultaven qui-sap-la construcció vella en pedra. Podien semblar com un sudari; però no és ben bé així.