Plaça Major


Plaça Major. Foto: Joel Busquets

El carrer Empordà desemboca a la plaça Major del poble, anomenada plaça de Catalunya. Aquest punt acull la majoria dels locals de restauració del poble, i també el Sindicat, l’actual centre cívic, construït a principis del segle XX fruit de la col·laboració desinteressada de nombrosos veïns de classe humil del poble.

Ramblejant
núm. 37
20 de d'agost de 1930

El Sindicat antigament limitava amb Can Galdric, i l’espai es convertia en punt de reunió, lleure i celebració.


Nosaltres, que hi anàvem amb en Tom Mix (aferrat sempre amb la seva maleta inseparable), acudíem a Vilabertran «per fer feina». Mentre que la Remei i Tereseta ens ensenyaven els monuments més importants i l'Estadi de Vilabertran, delíem nosaltres per anar al ball. I quin ball! Talment una caixa d'arengades.

A can Galdric, dos funcions teatrals molt ben interpretades pels aficionats de la població: «Un fill del poble» i «El cor del poble», de l'immortal Iglésies. Els Patricio, Tremoleda, també corrien per allà terra. En Many amb la xicota –cada dia més xamosa– no estava, naturalment, per res més. Ah! Les pomes de relleno molt gustoses, això sí.

La festa de Vilabertran
núm. 28-30, 1898

Reprenent el tema sardanístic, la plaça és punt de celebració durant les festes locals. Ja ho era des de temps reculats, com ho testimonia el comentari de la festa de 1898, durant la qual l’acte principal va ser l’audició de sardanes al voltant del plàtan centenari:


Tot just se sent el soroll de la tenora, el jovent corre cap al poble i allí comença la gran gatzara. El flabiol senyala la sardana i tot d’una l’arbre de la llibertat que és al mig de la plaça es veu voltat de cercles que van rodant a l’entorn seu; les barretines vermelles saltironen mentre la música toca.

Quina alegria més franca! Con se nua el cor pensant en nostra terra estimada, veient el jovent disfrutar de costums tan boniques! De moment semblen tots germans i un se’ls mira volent-los-hi dir, jo també en sóc de català, també comptaria els curts i llargs de la sardana. I ells, afanyosos, sols se preocupen dels punts fent punteretes amb els peus i les noies ruixoses els van seguint.